Nicolau Maquiavel: El pragmatisme polític i el poder
Nicolau Maquiavel: El pragmatisme polític
Maquiavel, polític florentí i republicà, va publicar El príncep com un tractat per aconsellar els governants en el bon govern. És un text extremadament realista on analitza la pràctica política —els mecanismes reals de l’exercici del poder— i n’extreu els principis generals mitjançant una generalització inductiva.
L'objectiu del governant
L'objectiu del governant és arribar al poder i mantenir-s'hi. Maquiavel estava interessat en el procediment per assolir aquesta finalitat i considera que el fi justifica els mitjans: «encara que els fets l'acusin, el resultat l'excusa».
La gestió del poder i la por
D'aquí es dedueix que l'ús de la crueltat és permès i, sovint, la millor eina per mantenir-se en el poder i assolir els objectius. Maquiavel afirma que, si el governant no vol que els seus súbdits es tornin insolents, ha de decantar-se més pel càstig que pel premi, tot i que aquest ha de ser moderat per no atraure l'odi.
Així doncs, és millor ser temut que amat, ja que els súbdits deixaran de banda les promeses derivades de l'amor quan els convingui. En canvi, la por al possible càstig és permanent.
La paraula i l'astúcia
Un bon governant no ha de guardar la seva paraula si la fidelitat es torna en contra seva i han desaparegut els motius que van determinar la seva promesa. Els bons governants no han tingut miraments vers les seves promeses i han sabut burlar-se amb astúcia i enginy.
La naturalesa humana i la moral
Maquiavel es basa en l'atenció a la realitat, partint de com són les coses i com és l'home. Diu que la naturalesa humana és malvada (ens guiem per una ambició egoista i la moral humana no es pot ajustar a uns principis ètics rígids). Per això creu que en la política la moral no és sempre aplicable; és a dir, que la finalitat fa que sovint el mal sigui inevitable.
Tot i que el governant no estigui sotmès a les normes ètiques, li és útil fer veure que les respecta, ja que l'ètica i la religió seran eines per controlar la societat mitjançant els codis morals. Maquiavel separa el poder celestial (de la religió) del del governant, i veu el primer com un instrument per al segon.