Nietzsche: Crítica a l'epistemologia tradicional
A. Crítica a l'epistemologia tradicional
La creença en la validesa de l'ús de la raó per a conèixer el món inclou tres tesis bàsiques: la validesa dels conceptes, la legitimitat de la lògica i l'objectivitat del coneixement. Nietzsche critica les tres tesis esmentades.
1. Validesa dels conceptes
La filosofia tradicional
- La realitat pot representar-se correctament mitjançant conceptes.
- Entendre la realitat és subsumir-la en un concepte.
- Va aspirar a la definició precisa de cada terme.
- Considera que els conceptes defineixen les essències de les coses.
Nietzsche
- No existeixen les essències.
- Formem els conceptes quan abandonem les diferències individuals.
- El pensament conceptual no és un bon recurs per a expressar la realitat.
- La metàfora és el millor mode de captar la realitat, ja que:
- Implica desigualtat entre els objectes.
- No precisa significats, sinó que els suggereix.
- L'oient/lector pot completar el seu significat a partir de la seva pròpia experiència del món.
- L'art és un mitjà més adient d'expressar el món que la filosofia.
2. Objectivitat de la lògica
La filosofia tradicional
- Les lleis de la raó són també lleis del món.
Nietzsche
- Afirma el caràcter irracional del món: la lògica i la raó són invencions humanes.
- El món és la totalitat de realitats que canvien i que acullen en el seu interior la contradicció. Les coses no es sotmeten a cap regularitat.
3. Objectivitat del coneixement
La filosofia tradicional
- Cregué possible un coneixement objectiu del món a través de la raó.
Nietzsche
- La confiança en aquest tipus de coneixement descansa en la creença en un tipus de realitat absoluta (món de les Idees de Plató, Déu cristià).
- Aquesta realitat absoluta és una invenció humana.
- Hem d'acceptar el caràcter subjectiu i relatiu del coneixement.
Tot el coneixement humà és una mera interpretació del món; depèn de la perspectiva vital en què es trobi l'individu que el crea.