Nietzsche: Crítica, Nihilisme i Conceptes Clau de la seva Filosofia
Crítica de Nietzsche a les Ciències Positives
La ciència, en el seu sentit propi i precís, és una crítica a la matematització de la realitat. A través d'ella, no coneixem realment les coses, sinó que només ens ajuda a establir relacions quantitatives.
Nietzsche no ataca la ciència en si mateixa, sinó una metodologia determinada.
La seva crítica a les ciències té dues vessants principals:
Ciència i Moral
La ciència investiga el curs de la naturalesa, però no pot donar ordre. Només coneix quantitat i nombre, però res de passió, de plaer, d'amor. Per tant, no pot oferir-nos una llei moral.
Ciència i Estat
La ciència està al servei dels éssers creats. L'Estat l'ha transformat al seu servei i l'explota per als seus propis fins.
El Nihilisme en la Filosofia de Nietzsche
El nihilisme no és una doctrina filosòfica, sinó un moviment històric, que Nietzsche considera el destí dels pobles occidentals.
Nietzsche va afirmar: "Déu ha mort, el món s'ha quedat sense brúixoles, sense lleis, sense forces que el manin."
El nihilisme té dues cares:
- La cara negativa: Com a essència de la tradició platònico-cristiana, és una crítica destructora de la tradició occidental.
- La cara positiva: És el reconeixement del perquè Occident ha arribat a ser nihilista.
Les Tres Fases del Nihilisme
Nietzsche identifica tres moments clau en el procés nihilista:
- El dubte: És la conseqüència immediata de la destrucció dels valors que havien estat vigents fins ara.
- La reflexió: És l'afirmació del procés nihilista; aquest és el moment reflexiu.
- La voluntat de poder: És el moment de la valorització sobre la vida, l'esperança. A aquest moment, Nietzsche li dóna el nom de voluntat de poder. S'obren les portes cap a una nova ontologia. Quan diu "Déu ha mort", es refereix al Déu monoteista dels metafísics, tal com afirma en el seu llibre Així parlà Zaratustra. "Els déus han mort de riure en sentir dir a un d'ells que ell era l'únic Déu."
El nihilisme, en la seva interpretació nietzscheana, no creu en l'existència d'un Déu únic que condueix a través de la raó, sinó que afirma l'existència d'altres déus. És a dir, no creu només en un únic Déu, sinó en la varietat, en un politeisme. El Déu monoteista, el moral, el totpoderós és el que mor i reneixen els déus múltiples i finits.
El Concepte de Veritat segons Nietzsche
Per a Nietzsche, la veritat és "aquella classe d'error sense la qual una determinada espècie d'éssers vius no podria viure". El que importa és el valor per a la vida, la voluntat de poder. Per tant, la veritat és il·lusió i aparença.
Apol·lini i Dionisíac: Dues Forces Culturals
En el seu llibre El naixement de la tragèdia en l'esperit de la música, Nietzsche interpreta la cultura grega a través de dos impulsos diferents:
- Apol·lini: Representa el déu Apol·lo, el de la bellesa, l'organització, l'ordre, el déu socràtic, el déu formal.
- Dionisíac: Contrari a l'apol·lini, representa el déu de la festa, la borratxera, el desordre. És el concepte preferit per Nietzsche.
El pluralisme de déus manifesta en Nietzsche el seu ateisme. Ell afirma la vida i l'ésser. Creu que un Déu únic és un impediment al desenvolupament de la vida. Ell va més enllà de l'ésser, de l'esdevenir, de Déu i dels múltiples déus, perquè el tema principal de la seva filosofia se centra entorn de la vida.
Nietzsche resol el problema de la immortalitat amb el concepte del retorn de l'idèntic, és a dir, es torna a viure la vida de la mateixa manera.