Nietzsche: Crítica, Superhome, Nihilisme i Genealogia de la Moral
La Filosofia del Martell i la Crítica als Valors
Nietzsche feia una crítica destructiva que es pot considerar també com una *filosofia que martella*. Aquesta crítica va destinada als valors tradicionals, així com al llenguatge, la filosofia i la religió.
"Déu ha mort": Nihilisme Passiu i Actiu
L'expressió de **Déu ha mort** de Nietzsche significa que perdem la fe en Déu i, conseqüentment, cauen els valors i ideals occidentals. Això és un esdeveniment dramàtic que genera un gran perill, però alhora una gran esperança.
- Gran Perill (Nihilisme Passiu): Nega l'existència de la vida. Tot és absurd, no hi ha sentit en les coses i tampoc hi ha metes ideals.
- Gran Esperança (Nihilisme Actiu): L'ésser humà és capaç de crear nous valors que el fan donar un pas endavant. Per això, es necessita que l'home acabi de destruir els valors antics i que prengui consciència que només ell és el creador de valors.
El Superhome (Übermensch): Creador de Valors
El **Superhome** és el creador de valors, és el que va més enllà. És capaç de trencar amb la petrificació dels conceptes, ja que sap conviure amb el caos i la diversitat. Engendra sentits i *transvalora* sense quedar-se sense valors. És l’ésser humà que s’allibera i crea la seva pròpia valoració del món dins d’un entramat de micropoders.
Un individu arriba a ser un superhome quan deixa enrere les seves creences i crea un sistema moral individualitzat. Aquesta moral permet fer qualsevol cosa sempre que es faci amb innocència. Aquest superhome afirma que la vida és **voluntat de poder**, que és la voluntat de ser més, viure més, superar-se i demostrar una força sempre creixent.
La Decadència de la Cultura i la Dependència de Déu
Segons Nietzsche, el fet que els éssers humans no puguem viure sense donar sentit a la nostra existència és un símptoma de decadència, perquè creiem que depenem d'un altre (Déu), quan en realitat no el necessitem. Ell admira el personatge de Jesucrist, però rebutja els seus seguidors.
La vida en si mateixa està justificada, perquè les coses passen perquè passen, i la moralitat tradicional està basada en la renúncia a un mateix.
Genealogia del Llenguatge: Ficció i Perspectivisme
Un dels valors tradicionals criticats per Nietzsche és el llenguatge. Segons el mètode genealògic, el procés de creació del concepte és el següent:
- La realitat crea uns estímuls que ens provoquen unes sensacions.
- Aquestes sensacions donen lloc a una metàfora.
- Una metàfora s'articula en sons i deriva en una paraula.
- Quan alguna cosa és evident i tothom pensa el mateix, esdevé el concepte, sempre a través d'una experiència col·lectiva.
Els conceptes són unes ficcions que pretenen congelar la realitat per unificar-la. Per Nietzsche, la realitat és inventada. El conjunt de conceptes crea un llenguatge, el qual utilitzem per descriure la realitat gràcies a la seva estructura lògica. Aquesta estructura pretén connectar amb la realitat, i això es coneix com a *veritat com a correspondència*.
Amb el llenguatge podem dir la veritat, si estem d'acord amb el pacte, o mentir, si no hi estem d'acord. Aquest acord s'anomena **pacte gregari**, i és un pacte al qual arribem entre tots per donar sentit al llenguatge. Hem de destacar que el **perspectivisme**, segons Nietzsche, és l'única forma que té l'home de relacionar-se amb la realitat, ja que aquest moviment diu que cada persona veu la realitat des de la seva perspectiva, i això és una experiència individual.
Genealogia de la Moral: Senyors i Esclaus
Un dels valors tradicionals és la moral. Segons la genealogia que presenta Nietzsche sobre la moral, trobem dos tipus:
La Moral de Senyors
La moral de senyors és aquella que només tenen els homes autònoms, perquè es governen a si mateixos. Per tant, només tenen aquesta moral els homes nobles, poderosos i dominadors, que es consideren bons, forts i feliços.
- Valors Morals Positius: El bo és el noble, poderós, bell, fort i feliç.
- Virtuts: Autoafirmació, generositat, magnanimitat, veracitat, valentia i menyspreu a l'inferior.
- Valor Moral Negatiu: El dolent és l'home plebeu, mentider, covard, feble, impotent i infeliç.
La Moral dels Esclaus
La moral dels esclaus creix en l'home feble, perquè són reactius, ja que necessiten d'un altre i viuen pendents dels nobles. Això crea un *ressentiment* que el sacerdot utilitza per girar els valors, utilitzant l'odi per revoltar-los contra els nobles. Aquest tipus de moral la tenen els homes plebeus, febles i impotents.
- Valor Moral Pervers: Tots aquells homes nobles i poderosos que s'imposen i dominen.
- Valor Moral Bo: El bo és el feble, el desgraciat, el pobre, l'humil, qui pateix, el desposseït i el malalt.
- Virtuts: Compassió, humilitat, renúncia, autosacrifici, obediència i perdó.
En aquest cas, el sacerdot és un home feble amb el poder d'un noble que fa possible una inversió de valors (allò que abans era bo ara és dolent, i viceversa). Trobem dos tipus de sacerdots:
- Sacerdot Jueu: És el que agafa el ressentiment i el llença contra els altres (el tenen els perversos).
- Sacerdot Cristià: Té la mala consciència i el sentiment de culpa dels febles.
Nietzsche vs. Plató: Cos, Ànima i Etern Retorn
Un dels autors amb qui es pot comparar Nietzsche és Plató, pel que fa al seu ideal d'home. Plató diu que el filòsof menysprea tot allò que té a veure amb el cos, perquè només valora l'ànima (la raó), i per tant, l'única forma d'aconseguir el bé.
En canvi, Nietzsche afirma que no existeix la separació entre cos i ànima (*dualisme*), sinó que només existeix el cos. Pensa que valorar l'ànima i la raó per conèixer el bé és rebutjar-se a un mateix. Això implica ser decadent i posar el sentit de la vida fora de terme.
És aquí on presenta el Superhome (un home que elimina els valors existents i en crea de nous). El Superhome no té interès polític ni social. I accepta l'**etern retorn**, acceptant allò bo i dolent de la vida, perquè la vida ho és tot.