Nietzsche: Irracionalisme, Crítica i la Dualitat Apol·línia/Dionisíaca

Context: Nietzsche i els Pensadors de la Sospita

La filosofia de Hegel i Kant se centra en la raó (en el cas de Kant, en com coneix l’ésser humà), però Nietzsche se centra en el tema de l’existència de l’ésser. De fet, el situen dins dels pensadors de la sospita, ja que trenca amb tots els esquemes anteriors. En aquest grup també trobem Marx i Freud, i amb aquest últim comparteix una teoria: que la conducta humana està controlada pels instints.

A més, pertany a un grup de pensadors (juntament amb Schopenhauer i Kierkegaard) coneguts com a *antiacadèmics*, perquè no està dirigida a un públic universitari, sinó a un públic lector. Un fet molt important és que Nietzsche pertany a un moviment irracionalista i antiidealista que vol substituir el coneixement abstracte i racional per un estudi lligat a l’home real. Aquests pensadors irracionalistes creuen que el món i la vida són profundament irracionals i que, per tant, no poden ser compresos per les teories racionalistes. Per tant, diuen que hi ha categories que l’intel·lecte no pot captar amb tota la seva plenitud.

Característiques dels Pensadors Irracionalistes

Els pensadors irracionalistes comparteixen unes característiques:

• Valoren positivament el món afectiu, és a dir, les emocions, els sentiments, les intuïcions, les passions.
• Creuen que la voluntat i la imaginació són fonts de coneixement.
• Diuen que la vida és sofriment i dolor, i que l’existència humana té un caràcter angoixant.
• Rebutgen la filosofia sistemàtica, és a dir, la filosofia anterior, perquè segons ells, acaba amb el dinamisme i la diversitat de la vida.
• Veuen l’art com una forma de coneixement superior.
• Donen molta importància a la individualitat, allò particular i allò subjectiu.

La filosofia de Nietzsche és coneguda com la *filosofia a martellades* perquè critica tot l'anterior i fa canvis a tots els nivells. Una de les crítiques més destacades és la crítica al cristianisme, perquè és la base del món occidental. La filosofia de Nietzsche és molt difícil de classificar, però se li han donat diverses etiquetes: antipositivista, nihilista, antiidealista, vitalista, poc sistemàtic i moltes vegades *aforística*, és a dir, que aporta contingut moral.

La Contraposició Apol·línia i Dionisíaca

La filosofia de Nietzsche dóna molta importància a la tradició grega, però té una visió completament nova d’aquesta. Segons la visió tradicional, el poble grec només es va interessar per l'aspecte racional de la vida, però, segons Nietzsche, els grecs destaquen pel sentit tràgic que li donen a la vida. Nietzsche va superar el pessimisme sobre la vida de Schopenhauer i diu que la civilització grega va descobrir dues maneres estètiques oposades d’afrontar els esdeveniments de la vida:

• La apol·línia: prové del déu Apol·lo, el déu solar, que és símbol de la llum, de la mesura i la proporció. Representa també el món brillant dels déus olímpics.
• La dionisíaca: prové del déu Dionís, que simbolitza la força imparable de la vida, que no coneix els límits. És un déu que ha sofert el patiment, ha mort i ha ressuscitat i per això, entre els grecs, simbolitza la vida, amb els seus dolors i les seves alegries.

Els antics grecs que participaven en els ritus dionisíacs, ebris, es fonien tots en un, formant una unitat amb el món, i desapareixien totes les diferències individuals, mentre que Apol·lo representa el principi d’individualització i singularitza els individus.

Aquestes dues actituds originen dos tipus d’art:

• L’art apol·lini: persegueix la bellesa perfecta i ideal (pintura, literatura, pintura...).
• L’art dionisíac: vol exhibir la vida amb tota la seva magnificència, però també amb els horrors i la cruesa (a través de la música, la dansa i la poesia).

Per a Nietzsche, la tragèdia grega (derivada de la música i de la poesia) va fusionar l’actitud apol·línia i la dionisíaca, de tal manera que es complementessin. Així, es va convertir en el model de qualsevol obra artística i tota obra cultural, abans que el racionalisme.

La Crítica de Nietzsche i la Transvaloració de Valors

Nietzsche, en la seva filosofia, critica tots els conceptes anteriors: la filosofia, la moral i la religió. Després proposa la transvaloració o la transmutació de tots els valors que fins ara han dominat la cultura europea.