Normalització del galego: etapes, interferències i desviacions del estàndard

Normativització lingüística del galego

Les llengües presenten tendència a la diversitat oral. La variETAT estàndard, que s'usa en els àmbits formals i es descriu en les gramàtiques, contribueix a frenar aquesta dispersió. La seva construcció es coneix com a normativització lingüística: es fixa l'ortografia, la gramàtica i el diccionari.

La majoria de les llengües romàniques van fer això a l'Edat Mitjana, mentre que el galleg patia el procés de minorització, quelcom imprescindible per a la seva normalització social.

Etapes del procés de normalització

En el procés de normalització existeixen quatre etapes:

• a) Galego popular (segle XIX). Tenia caràcter literari proper a l'oralitat. La seva font principal és la parla popular i hi ha barreja i vacil·lació entre solucions de diferents àrees (mañáns/mañás, ladróns/ladrois). Són freqüents els vulgarismes i els castellanismes.
• b) Galego enxebrista (inicis del segle XX fins al 1936). Es crea a partir de la fundació de les Irmandades da Fala i busca la unificació supradialectal en el pla lèxic, les convencions ortogràfiques i la màxima diferenciació del castellà, recorrent a hiperenxebrismes, arcaismes i vulgarismes.
• c) Galego protoestàndard (1936 - anys 80). Cerca major simplicitat ortogràfica i gramatical, solucions supradialectals i corregir els excessos diferencialistes de l'etapa anterior.
• d) Galego estàndard (anys 80 - actualitat). Proposta oficial de les Normas ortográficas e morfolóxicas do idioma galego, publicades per la RAG i l'ILG el 1982, i aprovades per la Xunta el 1983.

El nostre estàndard no acaba d'assentar-se a causa d'una sèrie de desviacions que no s'ajusten a la normativa.

Interferències lingüístiques

Les interferències lingüístiques són un fenomen de llengües en contacte. Una d'elles experimenta canvis a causa de la influència de l'altra:

• Ortogràfiques: molt nombroses perquè l'únic model va ser el del castellà. *abó, *armonía, *boda.
• Fonètiques: no distinció entre vocals obertes i tancades; pronunciació del fonema nasal velar com a alveolar... *atmósfera, *héroe, *olimpiadas.
• Morfològiques: alteració en el gènere i el nombre dels substantius, confusió entre te i che, temps compostos...
• Sintàctiques: col·locació incorrecta del pronom personal àton, omissió de l'article davant dels possessius...
• Lèxiques: la paraula castellana s'acomoda a la nostra fonètica (*carreteira, *lexos) o la veu castellana substitueix la gallega (*acera, *calle).
• Semàntiques: una veu gallega adopta un valor del castellà (*roxo, *soño).

Vulgarismes, arcaismes i hipergalleguismes

Els vulgarismes són deformacions fonètiques de determinades paraules que es produeixen en el registre col·loquial i informal de la llengua. Ex.: addició o supressió (pròtesi, *arrodear; síncope, *difrente; apòcope, *virtú). Poden afectar el consonantisme (*probe) o la vocalització de grups cults (*ouservar).

Els arcaismes són paraules pertanyents al galaico-portuguès medieval que s'incorporen per via culta a la llengua gallega escrita moderna (*nascer, *ausenza, *capíduo, *vegada).

Els hipergalleguismes són formes creades artificialment i usades en el registre culte de la llengua, aplicant analogies que existeixen en la distinció entre paraules patrimonials dels dos idiomes (*zoa, *brilar, *sinceiro).