El Noucentisme
Va ser un moviment innovador protagonitzat per artistes rebels i creatius que cercaven en la modernitat superar la tradició.
Van despertar un gran rebuig entre la burgesia catalana conservadora, més partidària de l’ordre, l’autoritat, l’harmonia i les formes clàssiques.
El programa cultural del Noucentisme |
Enric Prat de la Riba, líder polític de la Lliga Regionalista, i Eugeni d’Ors, intel·lectual més influent de principis del segle XX, van establir aquests principis del programa cultural: - Classicisme: Vol tornar a l’ordre clàssic.
- Autoritat: Defensa l’autoritat política i el dirigisme cultural.
- Civilitat: Enfront de l’interès pel ruralisme i el primitivisme, reivindica els valors de la civilitat: civisme, racionalitat…
- Acció política: Contra el poder centralitzat i uniformador de l’Estat espanyol, reclama l’autonomia de les institucions catalanes i una política cultural pròpia.
|
Actuacions culturals del Noucentisme |
- Creació de la Mancomunitat de Catalunya: Va permetre una política cultural autònoma per millorar la formació de la gent, creació d’universitats i obertura de biblioteques populars i museus.
- Creació de l’Institut d’Estudis Catalans: Va representar la instauració d’una autoritat lingüística i l’aprovació de normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques. Pompeu Fabra, autor de les obres normatives de la llengua catalana: Normes ortogràfiques, Gramàtica catalana i Diccionari general de la llengua catalana.
- Fundació Bernat Metge i editorials com Editorial Catalana o Edicions Proa: Van fer una tasca important d’edició i divulgació d’autors clàssics i moderns.
- Edició de diaris: La Veu de Catalunya i revistes: Monitor, La Revista de Catalunya o Patufet.
|
Des de 1906 fins a 1920, Eugeni d’Ors, ideòleg del Noucentisme, va publicar al diari La Veu de Catalunya una glosa diària. En aquests articles, de gènere assagístic i didàctic, l’autor expressava les seves reflexions sobre qüestions socials i culturals d’actualitat, i anava dibuixant així els principis generals del pensament noucentista.
La primacia del gènere poètic
En l’àmbit de la literatura, es va donar la primacia indiscutible a la poesia; la novel·la i el teatre van ser considerats gèneres menors i, per tant, de poc prestigi.
En la poesia, el poeta assumeix un paper educatiu i ètic; transmet a través de la seva creació una sèrie de valors com la cultura, el civisme, l’ordre o l’harmonia.
En l’aspecte formal es caracteritza per l’intent d’aconseguir el grau de perfecció: expressió rica i precisa, ús d’imatges i figures literàries, mètrica exacta i ritme harmònic i musical.
La poesia de Josep Carner
Els temes principals de la poesia de Josep Carner |
- Natura: Descripció força idealitzada d’espais naturals, normalment modelats per la intervenció humana (jardins, parcs…).
- Escenes quotidianes: Narració irònica de petites escenes quotidianes, fruit d’una observació atenta i d’un sentit de l’humor molt fi. Sovint esdevenen caricatures amables i alliçonadores.
- Sentiments: Expressió, amb mesura i contenció, dels sentiments més vius com l’amor, la soledat, l’enyorança i la por de la mort o l’oblit.
- Pensaments: Reflexió sobre el civisme, la cultura, el país o la llengua.
- Espiritualitat: Expressió de les inquietuds més profundes, metafísiques o religioses.
|
