Noucentisme i Avantguardes a Catalunya

Noucentisme

Característiques

Moviment estètic i cultural que busca la regeneració de Catalunya a través de la política. Es caracteritza per l'ordre, les formes clares i les idees objectives. S'elogia la cultura i la civilització, especialment els ambients urbans (locus amoenus). Es valora la raó per sobre de l'instint i es busca un model de llengua elaborat. Es potencien les institucions (acció política i cultural) i es considera l'art com un estadi mental per comprendre el món. El Noucentisme és cosmopolita i universalista, i busca la perfecció formal.

Diferències amb el Modernisme

• Modernisme: canviar la societat a través de l'artista; admiració pel caos i la indefinició de formes i idees; natura dominant; ambients rurals; interès per la mística i la inspiració; espontaneïtat; anarquisme i individualisme; anècdota per observar el món.
• Noucentisme: regeneració a través de la política; ordre, formes clares i idees objectives; elogi de la cultura i la civilitat (locus amoenus); ambients urbans; valor de la raó (oposada a l'instint); model de llengua elaborat; potenciació de les institucions (acció política i cultural); estadi mental per comprendre el món; institucions; cosmopolita; universalista; perfecció formal.

Objectius

• Creació d'infraestructures culturals per a la llengua catalana (xarxa de biblioteques, Institut d'Estudis Catalans).
• Creació d'una Catalunya ideal (més civilitzada, cosmopolita, moderna, autònoma, liberal, culta, diferent...).

"Bèlgica" (1952) de Josep Carner

Bèlgica representa la Catalunya ideal: sense conflictes, amb bona gent, lluminosa, tranquil·la....

Avantguardes (1909-1940)

Les avantguardes volen trencar amb la tradició i tenen un caràcter efímer. Expressen les seves idees a través de manifestos i adopten una actitud de provocació des de l'estètica. Apareixen per la crisi de valors ideològics provocada per la Primera Guerra Mundial. La seva finalitat és trencar amb el passat i buscar noves formes d'expressió, acabar amb la cultura tradicional i adoptar una actitud de revolta.

Etapes

• 1a etapa (1909-1929): futurisme, cubisme, dadaisme (lúdiques).
• 2a etapa (fins a 1940): surrealisme (intel·lectualització, compromís social i polític).

Moviments

Cubisme (1907-1914)

Utilitza el collage, incorporant papers de diaris i altres materials als quadres. En literatura, destaca el cal·ligrama de Guillaume Apollinaire, que crea un dibuix a partir dels versos del poema, jugant amb una doble dimensió plàstica (significat del dibuix i el que expressen els versos).

Futurisme (1909)

Sorgeix amb el "Manifest futurista" de Marinetti. Rebutja la tradició i mostra fascinació per les innovacions mecàniques, l'audàcia, el perill, la violència, l'esport i la guerra. En literatura, s'eliminen els signes de puntuació, s'utilitzen paraules en llibertat, es destrueix la sintaxi, s'usen infinitius i tipografia variada.

Dadaisme (precursor del surrealisme)

Sorgeix a Nova York (1915-1923) i Zuric (1916).

Surrealisme

Sorgeix a França amb el "Manifest surrealista" de Bretón el 1924. Considera que l'autèntica realitat resideix a l'inconscient i busca mecanismes per accedir-hi (com els somnis). En literatura, s'utilitza l'escriptura automàtica, imatges il·lògiques i transformacions.

Avantguarda catalana

No és tan radical com altres avantguardes europees. Les propostes són individuals (no de grup) i l'avantguarda és una activitat lateral per als intel·lectuals. Les seves propostes no s'imposen.

Etapes

• 1a etapa (1916-1924): futurista. Barreja propostes futuristes i cubistes (Josep Mª Junoy, Joan Salvat-Papasseit).
• 2a etapa (1924-1932/34): surrealista. El "Manifest groc" introdueix les idees del surrealisme català, però a les arts plàstiques (J.V. Foix, "És quan dormo que hi veig clar").

"Oda a Guynemer" (1917) de Josep Mª Junoy

És el primer poema surrealista català. Té característiques del cubisme (cal·ligrama) i del futurisme (contingut). És un elogi a Guynemer (capità de l'aviació francesa). L'espai (el cel de França) acota l'espai on es produeix la tragèdia. Les paraules suren, estan capgirades, el sintagma nominal està desestructurat i està escrit en francès (proposta d'escriure en altres idiomes). Els puntets representen estels i llums de la ciutat. Els versos dibuixen una estrella (futurisme) i les lletres van de més grans a més petites (creació de moviment). Dues accions coincideixen en el text: l'ànima de l'heroi que puja i l'avió que cau. S'introdueix la màquina, l'exaltació de la violència i el protagonista és un heroi.