Noucentisme i Avantguardes: Ideologia, Autors i Característiques
Noucentisme: Ideologia i Característiques
El Noucentisme es basa en els valors de la raó, la precisió, la serenitat, l'ordre, la mesura i la claredat. També mostrava un cert elitisme intel·lectual. Rebutjava els corrents culturals precedents, com el Modernisme o el Romanticisme, perquè exaltaven els sentiments extrems i el trencament de les normes, i els apassionava el món medieval. En canvi, els noucentistes preferien la mesura, que veien com un signe de civilitat, i preferien estudiar el món clàssic i usar-lo com a exemple a seguir. Però també es mostraven contraris al laïcisme i al positivisme, ja que aquests dos corrents combatien un cristianisme que els noucentistes identificaven amb el país. Com que l'art és artifici i transformació del que es veu, s'allunyaven del naturalisme i els moviments realistes, que només volien reproduir la realitat tal com és en comptes de mostrar-la com un ideal.
La novel·la va ser un gènere menor durant aquest període. La major producció de prosa eren relats breus i contes, ja que era una manera de transmetre les idees sense dispersar-les.
Autors destacats del Noucentisme
Els autors més importants del període són Josep Carner (que va signar les obres amb el seu nom, però va utilitzar nombrosos pseudònims, fins a quaranta-nou, especialment en articles i textos per a publicacions i com a traductor; els més destacats serien: Bellafila, Calíban, Joan d’Albaflor, Joan Sitjar, Virgilius) i Eugeni d'Ors (que usà el pseudònim Xènius i fou l'iniciador del moviment noucentista). El gènere més rellevant és la poesia, amb un gust marcat pel sonet, pels temes clàssics i sovint per un posicionament moral de l'escriptor.
Notes sobre complements circumstancials
- P.S. adverbial: equivalen a un adverbio i funcionan como CCT
- Adverbial de manera: CCMODO: com indicava....
- Adv de lloc: CCLLOC
- Adverbial causal: (por) razon o motivo
- Finals: la finalidad (para) (per a...)
Les Avantguardes Literàries
La literatura avantguardista engloba totes aquelles obres escrites al final del segle XIX i principis de segle XX que volen canviar l'estil imperant fins aleshores. No és un moviment sinó un conjunt de moviments que tenen en comú les ànsies de modernitat i el desig de renovació i experimentació formal. Aquesta literatura participa de la fascinació pel progrés i les màquines que influirà també a l'art abstracte.
Principals moviments avantguardistes
Un moviment destacat dins la literatura avantguardista va ser el futurisme, que propugnava unes obres centrades en els avenços tècnics, en la velocitat, com a signes característics dels nous temps.
L'ultraisme es pot considerar una evolució del futurisme o una oposició al modernisme que encara es conreava. Rebutjava l'ornamentació excessiva en l'art, que amagava l'essencial del missatge, i proposava imatges síntesi de diverses metàfores, per multiplicar el seu poder de suggeriment. Va tenir molt de pes a Espanya i Llatinoamèrica, on destaca el paper de Guillermo de la Torre. El cubisme va ser un moviment nascut a les arts pictòriques, on es feien quadres basats en figures geomètriques. La seva adaptació a la literatura va suposar una nova atenció a l'aspecte gràfic dels textos, el paper dels espais en blancs, de la tipografia...
El dadaisme va suposar un pas més en la destrucció de les formes antigues. Liderat per Tristan Tzara, proposava abolir totes les convencions artístiques, fer obres antiartístiques, rebutjant la bellesa, lloant la violència i allò escatològic. S'aprecia en aquest moviment una forta influència de la Primera Guerra Mundial. Per a molts el surrealisme s'ha de considerar a part de les avantguardes, és una de les seves evolucions. Altres, però, l'engloben dins aquest corrent pel seu afany trencador. El seu representant més important fou André Breton. El surrealisme reivindica l'escriptura automàtica i la inclusió del món del somni per fer obres d'art realment originals. L'autèntica literatura ha de sortir del jo més profund, sense control racional (seguint les teories de la psicoanàlisi). Per això els textos surrealistes estan plens d'imatges impossibles i humor absurd.