Noucentisme i Avantguardes: Moviments Clau de la Literatura Catalana
El Noucentisme i les Avantguardes a la Literatura Catalana
El Noucentisme: Estètica i Figures Clau
L'època noucentista s'inicia el 1906 amb la publicació d'Els fruits saborosos, l'exponent paradigmàtic de l'estètica noucentista.
Josep Carner: Poeta del Noucentisme i la Maduresa
Època Noucentista (1906)
Publica Auques i ventalls, un exponent de l'humorisme de Carner, pels poemes que presenten una multitud de personatges que es mouen pels barris barcelonins i són presentats amb una bona dosi d'ironia benevolent.
Etapa de Maduresa (Anys 20 i 30)
Durant els anys 20 i 30, la poesia de Carner assoleix la plenitud. Els nous llibres de poemes tindran un to més reflexiu. El cor quiet és el recull que obre aquesta etapa, marcada per l'allunyament personal de Catalunya, la crisi de l'estètica noucentista i la dictadura de Primo de Rivera. En aquesta etapa descobreix el postsimbolisme, el moviment poètic que s'estava iniciant a França i Anglaterra. El punt àlgid de la maduresa de Carner el constitueix Nabí, un llibre difícil pels símbols que hi utilitza i per la complexitat lingüística. És un poema amb estructura narrativa en què la història bíblica de Jonàs li serveix per reflexionar sobre temes com l'enyorament de la pàtria o el paper de l'home al món.
Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates)
Pseudònim literari de Jaume Bofill i Mates. Membre de la Lliga Regionalista, va col·laborar en el diari del partit, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i amic personal de Josep Carner. El 1908 publica La muntanya d'ametistes amb un pròleg d'Eugeni d'Ors que causarà impacte. És un exponent de l'esforç per crear una nova sensibilitat literària que vol acostar-se al classicisme, un cant al Montseny i vol ser el llibre de la natura dins d'una trilogia. Aquesta restarà incompleta amb la publicació de La Ciutat d'Ivori, un llibre curt que mostra poesia humanitzada i influïda pel simbolisme. Les Sàtires descriuen irònicament la societat catalana de l'època. Un dels trets essencials de la seva poesia és l'obsessió per aconseguir una llengua culta i pura. Temes bàsics dels seus poemes són l'amor, la natura i l'humor.
Moviments d'Avantguarda: Ruptura i Experimentació
L'expressió "moviments d'avantguarda" inclou manifestacions artístiques molt diferenciades. Els seus principis es defensen en manifestos. Característiques principals:
- El desig de trencar els lligams amb la tradició.
- Afany d'experimentació.
- La difusió immediata més enllà del país d'origen.
Apareixen en el període d'entreguerres, quan l'impacte provocat per la Gran Guerra posarà en qüestió el model polític, social i cultural de la burgesia. A Rússia, la revolució del proletariat proposarà models socials i culturals nous. Apareixen tot un conjunt de moviments artístics que aposten per una revolució social i artística, com Guernica de Picasso o Aidez l'Espagne de Miró.
Dues Etapes de l'Avantguarda
Primera Avantguarda
Aquesta coincideix amb la crisi per la influència del cubisme i del futurisme.
Cubisme
El moviment que obre les avantguardes cronològicament. El quadre de Picasso (referint-se a Les senyoretes d'Avinyó, tot i que no s'esmenta explícitament, és el més probable). El cubisme rebutja la còpia directa de la realitat i la reelabora a través de la recerca de l'estructura. En l'àmbit literari, va introduir els jocs tipogràfics, el collage i el cal·ligrama, iniciat per Apollinaire i conreat fins als nostres dies. És l'expressió absoluta de la revolta en el camp de la poesia.
Futurisme
Apareix a Itàlia, quan Filippo Tommaso Marinetti publica el Manifest Futurista. Es manifesta en contra de la tradició i reivindica el progrés industrial, la tecnologia i el maquinisme. També exalta la violència, l'heroisme i el militarisme, alhora que condemna el feminisme i el moralisme.