Noucentisme: Característiques i Conceptes Clau del Moviment Català

Noucentisme: Característiques Generals

El Noucentisme és un moviment cultural i polític que sorgeix a començament del segle XX a Catalunya, com a reacció i oposició al Modernisme. Amb la creació de la Mancomunitat de Catalunya (la confederació de les quatre diputacions catalanes), es fa necessària una política cultural pròpia. Mentre els modernistes estaven en contra de la societat establerta, els noucentistes emergeixen amb una visió constructiva i ordenada.

Aquesta política cultural noucentista impulsa la creació d'escoles, instituts i una gramàtica, establint normes que permeten posicionar i dignificar la llengua catalana. El moviment prioritza la raó i l’intel·lecte per sobre del sentiment i de l’instint, valorant el treball ben fet abans que el geni espontani. Així doncs, ens trobem davant d’una època de caràcter clàssic i antiromàntic, on es busca la perfecció formal i l'obra ben acabada.

Els noucentistes aspiren a una societat i una ciutat còmodes, civilitzades i ordenades.

Conceptes Clau del Noucentisme

• Imperialisme: Subratllava el caire antiseparatista del catalanisme burgès i recollia l’aspiració de la burgesia d’enderrocar l’Estat oligàrquic per reemplaçar-lo per un Estat burgès modern. Incloïa també la justificació que obligava un sector d’intel·lectuals a construir una estructura institucional per modernitzar Catalunya.
• Arbitrarietat: Sinònim de creació deliberada i conscient. És l’exaltació de la “voluntat transformadora” de l’home, que té la capacitat de domini sobre el sentiment i de manipular l’albir humà de la natura. Resumint, la raó passa per sobre de tot.
• Classicisme: Representa l'obediència, la intel·ligència, el seny, l'harmonia i l'humanisme. Tots aquests són valors que la burgesia volia integrar en el seu projecte de reforma de la societat.
• Mediterranisme: Aporta la claror del paisatge mediterrani i l’organització política de les ciutats. La ciutat és el centre entorn del qual s’estructura la societat burgesa, en contra de la influència que encara exercia el món rural. No es vol ni l’expansió desordenada del sud ni l’avorriment i la monotonia del nord, sinó que es vol fer de Barcelona la ciutat ideal.
• Ciutat: L'espai on la civilització s’expressa amb el seu màxim àmbit. La ciutat és l’ideal de progrés i ordre.
• Civilitat: Reivindica una ciutat amb organització i ordre, una ciutat perfecta i exemplar.
• Obra ben feta: La recerca de la màxima perfecció, aconseguida mitjançant l'artificiositat i el domini de l'ofici. S’aconsegueix una obra ben feta amb:

  Artificiositat i Ironia: Cal tenir artificis (ser bo amb el teu ofici, tenir art). La ironia és quan, per exemple, un poeta presenta una obra més atenuada que no pas directa. Per als noucentistes, és més important la bellesa que la realitat. No es creu ni en la improvisació ni en la inspiració divina, sinó que es valora profundament l’ofici i la tècnica.