El Noucentisme: Característiques i Eugeni d'Ors

Característiques del Noucentisme

• Exaltació del classicisme: Els noucentistes són literats que volen crear una literatura molt semblant a la dels clàssics.
• L'obra ben feta: Busquen sempre la perfecció formal.
• Mediterraneisme: El Mediterrani és considerat el bressol de tota civilització i l'escenari per excel·lència de la seva obra.
• Civilitat: La ciutat és el lloc de cultura on es desenvolupen els seus ideals.
• Arbitrarisme: Volen establir un model d'obra sense improvisacions, definint uns cànons d'actuació.
• Raó i intel·lecte: Prioritzen la raó i l'intel·lecte per damunt del sentiment i l'instint.

Modernisme vs. Noucentisme

• Antipairadisme: S'oposen al pairalisme (la societat rural catalana) perquè consideren que els seus costums impedeixen la modernitat.
• Europeisme: Cerca de moviments europeus dignes d'imitació.
• Reformisme: Volen consolidar una llengua literària comuna.

Tot i que els objectius són similars, el camí difereix: els modernistes busquen l'enfrontament artista-societat, mentre que els noucentistes col·laboren amb la societat.

Eugeni d'Ors (1881-1954)

Considerat el gran mestre del moviment noucentista, era llicenciat en Dret. Es va formar intel·lectualment en els cercles modernistes per després evolucionar cap al noucentisme. Signava els seus textos com a Xènius.

Trajectòria i obra

• 1906-1921: Publica a La Veu de Catalunya un conjunt d'articles anomenat Glossari.
• La Glossa: Assaig breu d'una extensió màxima de dues pàgines que, amb un estil enlluernador, mira de persuadir i fer reflexionar el lector sobre fets de la vida quotidiana per orientar l'acció social.
• 1911: Nomenat secretari general de l'IEC i director de l'Escola de Bibliotecàries.
• 1916: Director General d'Instrucció Pública.
• 1920: Defenestració de Xènius. Eugeni d'Ors marxa a viure a Madrid arran d'una acusació de corrupció.
• Etapa a Madrid: Intenta establir el Noucentisme. Publica la guia Tres horas en el Museo del Prado.
• 1936: Franco el nomena director general de Belles Arts.

Sentint anyorança per Catalunya, no torna a Barcelona, sinó a un poble català on crea una Acadèmia noucentista, morint pocs anys després.