Noucentisme Català: Definició, Objectius i Autors Clau
Definició i context històric del Noucentisme (1906-1923)
El Noucentisme és un moviment cultural i polític que es desenvolupa entre el 1906 i el 1923. El seu objectiu principal va ser millorar el funcionament del país mitjançant la creació d'institucions polítiques, culturals, literàries, etc. Amb el Noucentisme finalitza el Modernisme i es dona una col·laboració estreta entre intel·lectuals i la burgesia per transformar la societat.
Els objectius principals del moviment
Els objectius que persegueix el Noucentisme són els següents:
- Modernitzar la cultura i la societat.
- Tenir com a model per a la vida social i política el món clàssic.
- Donar més importància al món urbà que al rural (urbanisme).
- Abandonar la inspiració i crear normes per aconseguir obres ben fetes (rigor formal).
La Prosa Noucentista
La preferència del Noucentisme era la creació d'obres educatives. Per això, ja no es van crear tantes novel·les i es van escriure molts contes, entre els quals destaquen els del poeta Josep Carner, i assajos breus com els d'Eugeni d'Ors.
Eugeni d'Ors (1881-1954) i El Glossari
Eugeni d'Ors (1881-1954) va ser un dels principals noucentistes i va escriure una obra en prosa assagística titulada El Glossari (1906) a La Veu de Catalunya sota el pseudònim Xènius. Aquests articles d'opinió pretenien donar lliçons de comportament a la gent, explicant fets de l'actualitat política i cultural de l'època, expressant-ho tot amb idees noucentistes.
La Poesia Noucentista
La poesia és un dels gèneres més valorats pels noucentistes, ja que mitjançant aquesta es volien fer conèixer les idees del moviment. La poesia tenia un estil molt treballat i utilitzava les formes mètriques clàssiques. En aquest grup de poetes es poden esmentar Guerau de Liost i, sobretot, Josep Carner, Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover i Gabriel Alomar.
Josep Carner (1884-1970): El Príncep dels Poetes
La poesia de Josep Carner (1884-1970) és típicament noucentista, amb un llenguatge ric. Els seus temes principals tracten sobre els paisatges de Catalunya, la bellesa femenina o la seva pròpia vida interior. Josep Carner dona molta importància al seny, ja que el considera un valor principal per a la vida. Entre les seves obres destaquen Els fruits saborosos, Auques i ventall i El cor quiet.