Noucentisme Català: Poesia, Estètica i Josep Carner
Noucentisme Català: Poesia, Estètica i Temes
La Poesia Noucentista: Gènere Central
La poesia és el gènere més valorat, ja que és el més adient per contribuir a la construcció de la Catalunya ideal, a més de permetre un treball formal molt acurat. Els noucentistes, pel que fa a la prosa, només conrearen el conte, i la novel·la va ser rebutjada.
Característiques Estètiques del Noucentisme
- Idea d'artifici: No és l'expressió nua del sentiment, sinó que el seu valor rau en la forma. S'opta sobretot per la mètrica de la lírica culta i l'ús del sonet.
- Depuració de la realitat: La realitat no pot ser representada directament, sinó que ha de ser reelaborada i formulada poèticament en la seva forma més ideal i harmònica.
- Referències al món clàssic: De vegades només empren noms grecs sense cap rerefons mitològic.
- Ús de pretextos extrets de la vida quotidiana.
- Descripcions minucioses i precises del paisatge.
Temes Centrals del Noucentisme
- La vida senzilla i la quotidianitat: Respon a la defensa d'una vida senzilla i equilibrada, plena d'harmonia.
- Ambient ciutadà: La ciutat és el model de civilitat, d'ordre i de mesura (el centre és Barcelona).
- Una natura idíl·lica i civilitzada: Presenten una natura dominada per l'home i lligada als espais urbans.
- La feminitat: La dona és transmissora d'ideologia per mitjà de l'educació dels fills a la llar. Es potencia la maternitat.
- El pas del temps i l'envelliment.
- La bellesa: És assumida amb resignació i serenor, malgrat la malenconia i la tristesa que pugui produir.
Josep Carner: El Príncep dels Poetes Catalans
Josep Carner va néixer a Barcelona i va morir a Brussel·les. Fou poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com el Príncep dels Poetes Catalans.
És un dels autors més importants de la poesia catalana del segle XX. Les claus per explicar una obra d'una gran qualitat són:
- Talent.
- Coneixement sòlid de l'idioma.
- Cultura literària vastíssima.
- Domini absolut de l'ofici.
Trajectòria i Contribució a la Llengua
El 1897 entrà a la Universitat de Barcelona, on descobrí el catalanisme. Es llicencià en Dret i Filosofia. En aquesta època col·laborà a Montserrat i L'Atlàntida, entre d'altres revistes. Dirigí de fet Catalunya (1903-1905), Empori (1907-1908) i Catalunya (1913-1914).
El 1911 fou designat membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, i col·laborà amb Pompeu Fabra en la fixació i l'enriquiment de la llengua.