El Noucentisme: Classicisme i Modernitat a Catalunya
El Noucentisme (1906-1923)
1. Definició
El Noucentisme és un moviment cultural i literari que trenca amb l'estètica i la visió de l'artista del Modernisme, tot defensant l'ordre.
2. Context històricocultural
Des de finals del segle XIX, diversos sectors de Catalunya mantenien una visió crítica de la política espanyola, especialment després de la pèrdua de les colònies americanes i la guerra del Marroc. Aquest context va enfortir el catalanisme ideològic i cultural.
Polític més representatiu: Enric Prat de la Riba
- Líder de la Lliga Regionalista (partit catalanista conservador)
- President de la Mancomunitat (institució autonòmica, 1914-1925)
3. La Mancomunitat
La Mancomunitat va impulsar un programa cultural i pedagògic amb el suport dels intel·lectuals noucentistes, creant escoles, biblioteques i museus.
4. Infraestructures culturals
- L'Institut d'Estudis Catalans (1907)
- La Biblioteca de Catalunya (1914)
- L'Escola de Bibliotecàries de Barcelona (1915)
5. Cronologia
1906:
- Publicació de La Nacionalitat Catalana de Prat de la Riba
- Publicació de Fruits Saborosos de Josep Carner
- Inici de les glosses d'Eugeni d'Ors a La Veu de Catalunya (diari de la Lliga Regionalista)
1923: Cop d'Estat del General Primo de Rivera
6. Aspectes generals
- Retorn als referents clàssics (Grècia, Roma, Renaixement) en l'arquitectura i l'art
- Reivindicació del concepte de mediterranisme (paisatge, cultura, costums)
- Exaltació de la raó, la mesura, l'equilibri i l'ordre en tots els aspectes de la vida quotidiana, social i artística
- Elogi de la cultura, els ambients urbans i civilitzats i la natura "domesticada" (horts, jardins)
7. La normalització lingüística
La normativització d'un model de llengua apte per a tots els usos lingüístics fou un dels objectius fonamentals del moviment noucentista i dels polítics catalans.
- 1906: Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana
- 1911: Creació de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans
La tasca de Pompeu Fabra:
- 1913: Normes Ortogràfiques
- 1918: Gramàtica Catalana
8. Activitat editorial
- Traduccions d'autors grecollatins (Carles Riba va traduir L'Odissea d'Homer, entre altres)
- Edició de llibres d'autors clàssics grecs i llatins, i d'autors medievals i humanistes catalans per part de la Fundació Bernat Metge (pren el nom d'un escriptor català del segle XV)
- L'editorial Catalònia, fundada per Josep Carner el 1917
9. Revistes i publicacions culturals
- Almanach dels noucentistes (1911)
- La Revista (1916-1936)
10. Eugeni d'Ors (1881-1954)
Eugeni d'Ors fou l'ideòleg del moviment noucentista. A través de les seves glosses, publicades a La Veu de Catalunya amb el pseudònim "Xènius", exposà el seu pensament sobre política, art, literatura i costums socials, tot vinculant-ho a la necessitat de recuperar els valors de civilitat, classicisme i mediterranisme, en contra del modernisme, romanticisme, decadentisme i ruralisme de la generació anterior.
Obra - La Ben Plantada (1911): Escrita en forma de glosses a La Veu de Catalunya, expressa el pensament filosòfic d'Ors i construeix la seva teoria sobre la bellesa, fonamentada en el retorn als models clàssics i en l'exaltació dels valors mediterranis. La protagonista, Teresa, és un personatge idealitzat i simbòlic que representa els valors d'educació, cultura i bellesa de la dona mediterrània, extrapolables a la concepció de pàtria que tenia Ors. L'entorn és un poble d'estiueig inventat a partir de la idealització de poblacions costaneres que a l'estiu es convertien en lloc de residència de la burgesia catalana.
Exercicis:
- Serenitat, bellesa, simpatia, és famosa, bon seny. Cintura massa alta, però la resta del cos perfecte, igual que la seva manera de caminar, la seva veu, etc.
- En un territori de la costa mediterrània.
- Polisíndeton, enumeració, hipèrbole.
- Per saber qui és la Ben Plantada, es reunirien vora la mar per veure-la apareixer. Faria que tothom sentís una pau divina inundant el seu pit.
- Es busquen els valors de l'ordre, la mesura i l'equilibri. S'al·ludeix a paisatges mediterranis, gent de poble.