El Noucentisme: Ideologia, Estètica i Reforma Cultural
El Noucentisme
El Noucentisme és el fenomen ideològic i cultural que respon als interessos de la burgesia i vol reformar la societat. Els joves estaven en contra del decadentisme i del romanticisme; per això, van reivindicar el neoclassicisme, el mediterranisme, la realitat, l'harmonia, la serenitat i el racionalisme.
Poesia del Noucentisme
Es caracteritza per l'objectivitat, l'absència d'expressió de sentiments, l'interès per la poesia clàssica i l'ús d'un llenguatge precís i clar.
El programa noucentista
És un programa tècnic i el seu ideòleg (qui dicta les normes) és Eugeni d'Ors.
Ideologia del Noucentisme
Va ser un moviment renovador que s'oposava al modernisme. Utilitza les premisses que l'intel·lecte i la raó són superiors a la natura. La seva base ideològica consisteix a enunciar i moderar les accions, cercant el plaer. Pretén ser urbà, ordenat i busca la tradició grecollatina.
Conceptes clau:
- Intervenció i imperialisme: Es refereix a fer reformes sense violència.
- Arbitrarietat: Sotmetre's a unes normes estètiques i canviar els costums.
- Classicisme: És l'estètica antiga de Grècia i Roma; actuen amb cap i intel·ligència.
- Mediterranisme: Es diferenciaven dos tipus de caràcters: el nòrdic (més caòtic) i el mediterrani (ordenació clàssica).
- Civilitat i ciutat: Governen els burgesos i està prohibida la violència social.
- Obra ben feta: Busquen el resultat més pròxim a la perfecció.
El Noucentisme com a motor de canvi
Els canvis principals es van produir en les institucions, la reforma lingüística i la literatura:
- Institucions: Es van recuperar les institucions prèvies a la Guerra Civil i es van crear escoles.
- Reforma lingüística: Es va normalitzar la llengua catalana. Destaquen dues figures: Pompeu Fabra (qui publica les normes d'ortografia el 1913 i la gramàtica a la revista L'Avenç) i Joan Alcover (amb una visió de la llengua més tradicional).
- Literatura: Es practicaven tots els gèneres, especialment la poesia, l'assaig, els contes i la traducció d'obres clàssiques; en menor mesura, el teatre i la novel·la (publicacions trobades a revistes com Catalunya Mitjorn o Empori).
Josep Carner
Va impulsar l'Editorial Catalana, que no tenia problemes econòmics gràcies al suport de la burgesia.
Estètica noucentista
El codi estètic es dividia en tres pilars: ordre, llengua normativa i construcció formal.