El Noucentisme: Ideologia, Poesia i Característiques Clau
El Noucentisme: Ideologia i Aspiracions
El Noucentisme tipifica les aspiracions hegemòniques del nucli de la burgesia, en postular els seus interessos en un pla ideal. Mitjançant la creació d'un complex sistema de signes lingüístics i iconogràfics, formula models i projectes que, a més d'explicar analògicament la realitat, contribueixen a establir pautes de comportament social i la viabilitat d'una acció reformista.
Els noucentistes volen ser un recanvi dels modernistes, amb un compromís de modernitat amb la societat, per donar una nova consciència social especialment a la burgesia. Tant en la literatura com en l'art apareix un pensament de dretes, centrat en l'ordre social establert. Rebutgen el romanticisme i són partidaris de la industrialització i el capitalisme. En la literatura, rebutgen el ruralisme i imposen per damunt de tot la civilitat. En el camp econòmic, es consideren imperialistes. En el cas de Catalunya, pretenen aconseguir el que anomenaven la Catalunya ideal: la Mediterrània lul·liana i catòlica.
L'Arbitrarisme
L'arbitrarisme és l'imperialisme portat al camp de la creació poètica, que imposa la normativitat de la voluntat humana sobre la realitat. És a dir, consisteix a elevar l'anècdota a la categoria.
La Ciutat Ideal
La ciutat és el marc on tot es produeix i on la naturalesa desapareix progressivament. Barcelona és la ciutat ideal, entesa com un lloc ordenat, cosmopolita i universal.
La Poesia Noucentista
L'objectiu de la poesia noucentista és crear una poesia universal i civilitzada, basada en l'arbitrarisme. Per aconseguir-ho, fa una síntesi entre:
- Parnassianisme: es busca la precisió formal, les estructures clàssiques i la mètrica regular.
- Simbolisme: el Noucentisme recull tots els aspectes del Simbolisme, menys el vessant que va adoptar el Modernisme. Tendeix a la poesia pura que arriba a la fredor, la ironia i la sàtira. Presenta un món apol·lini, oposat al món nòrdic del Modernisme. Es dona més importància a les idees que a la realitat, de manera que es pretén transformar-la a partir del concepte d'elevar l'anècdota a la categoria. Les seves característiques principals són:
- Intel·lectualisme: els sentiments són controlats per la raó.
- Visió del món: burgesa i cristiana.
- Ideal: la civilitat.
- Reelaboració: es recupera la cançó popular de la Renaixença i es reelabora.
- Ruptura: es considera que la literatura anterior és insuficient.
- Esperit d'estructura: en contra de l'espontaneïtat i la improvisació.