El Noucentisme: Un Moviment de Retorn als Clàssics
El Noucentisme
Un Moviment de Retorn als Clàssics
El Noucentisme és un moviment que té lloc a Europa a finals del segle XIX i principi del segle XX. En aquesta època, la població d'Europa està en contra del Romanticisme i el Decadentisme. Aquest moviment vol un retorn als clàssics i afecta la cultura en general, ja que influeix en diferents àmbits com: pintura, escultura, arquitectura, literatura…
Podríem dir que trenca amb el Modernisme, però no en el procés que va iniciar el Modernisme de normalització cultural.
Artistes
Un artista que va fer el canvi de la pintura de l'època blava a la pintura de l'època rosa de tons càlids va ser Picasso. Aquest artista, més endavant, concretament l'any 1907, va descobrir el cubisme, moviment conreat dins l'Avantguardisme.
Un dels primers artistes influenciats pel canvi de moviment va ser Aristides Maillol. Maillol va ser un gran pintor, escultor i gravador. Durant el segle XX, va fer escultures modernistes, però a partir del 1900 va decidir fer escultures femenines de dones refetes, centrant-se en els cànons i característiques de la dona mediterrània. Aquestes característiques es van acabar extenent per tot Europa. Cal destacar que la seva primera obra noucentista es titula Mediterrània.
A Catalunya, trobem altres artistes que també van decidir fer el canvi. Un clar exemple és Isidre Nonell, que abandonà la pintura de gitanes per pintar dones més blanques i utilitzar colors més càlids.
El Noucentisme a Catalunya
En l'àmbit de la literatura, a Catalunya, l'autor que introduí el nom de Noucentisme va ser Eugeni d'Ors. Eugeni d'Ors, al posicionar-se a favor d'aquest moviment, va ser un gran impulsor de la cultura catalana. Va començar a publicar els seus articles al Glosari a La Veu de Catalunya en una columna periodística des de la qual l'autor difonia el seu ideari noucentista amb el pseudònim de Xènius.
Dels articles del Glosari van sorgir novel·les com:
- La Ben Plantada
- Tina i la Guerra Gran
- Gualba
- La de mil veus
- Oceanografia del tedi
I va fundar l'Escola de Bibliotecàries.
A causa del seu fort caràcter, tenia molts enemics i, quan va morir Prat de la Riba, es va sentir sol i va decidir marxar a Madrid, on va ser un destacat intel·lectual del govern franquista i membre de la RAE.
El Noucentisme a Europa
A Europa, trobem els escriptors anglesos, francesos i italians molt importants com:
- T.S. Eliot i Ezra Pound en llengua anglesa.
- Cocteau, Aragon i Eluard en llengua francesa.
- A la revista italiana El Novencento.
La Consolidació de la Cultura Catalana
L'any 1906 es va fundar l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Les seves Normes Ortogràfiques de Pompeu Fabra són del 1913, el seu Diccionari és del 1917 i la Gramàtica Fabriana de 1918. Aquest any també es celebrà el primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, consolidació de la reforma ortogràfica.
El govern català de la Mancomunitat va imposar la cultura catalana gràcies al seu president, Enric Prat de la Riba. Aquest gran canvi va ajudar a un gran canvi tant social com cultural a Catalunya.
El Final del Noucentisme
El Noucentisme va acabar amb la dictadura de Primo de Rivera l'any 1923. Ràpidament va acabar amb el govern català i amb la Mancomunitat.