Noucentisme vs. Modernisme: Diferències i Autors Clau
Noucentisme i Modernisme: Context històric
El Modernisme (darrera dècada del segle XIX i principis del XX) renova la cultura gràcies a gent formada que critica la seva classe social.
Canvis històrics
- Absència de protagonisme polític de la burgesia catalana.
- Nacionalisme a través de la política.
- Diferències polítiques, econòmiques i ideològiques.
Punts de coincidència
Ambdós moviments comparteixen el procés de transformació de la cultura catalana, l'europeisme i la lluita per normalitzar el català.
Divergències principals
- Modernisme: Artistes aïllats, idealisme, radicalitat, ruralisme i romanticisme.
- Noucentisme: Imperialisme, regeneració de l'Estat, arbitrarietat, creació literària com a domini de la voluntat humana enfront de la realitat, civilitat (idealitzar Catalunya com una ciutat perfecta) i classicisme (interès per l'harmonia i l'equilibri).
La poesia noucentista
La poesia va ser el gènere del moviment, ja que s'adequava millor als seus ideals. Anava en contra de la «paraula viva» i defensava el rigor i la contenció expressiva. Es regia per la norma: estilística, mètrica i condensació del llenguatge.
Característiques del Noucentisme
- Llenguatge acurat.
- Interpretació idíl·lica de la natura.
- Objectivitat i tendència a la síntesi.
- Atracció per la poesia classicista.
Autors destacats
Josep Carner
Barceloní, va estudiar Dret i Filosofia i Lletres. Va col·laborar en diaris com La Veu de Catalunya. Amb la Guerra Civil, s'exilia voluntàriament a Mèxic i Brussel·les.
La seva trajectòria es divideix en 4 etapes:
- Iniciació: Influïda per la poesia modernista i Verdaguer.
- Noucentista: Consolidació com a poeta i creació de la figura del dandi (Els fruits saborosos).
- Post-simbolisme: El seu recull més representatiu (Cor quiet).
- Metafísica: Nabí, una reflexió sobre el destí de l'home amb la Bíblia com a punt de partida.
Eugeni d'Ors
Barceloní, assagista, periodista i crític d'art. La seva major aportació a la literatura catalana fou el Glosari, una columna diària a La Veu de Catalunya on va exposar els ideals que van donar nom i contingut al Noucentisme, convertint-se en el referent ineludible de tota una generació d'intel·lectuals.
Va aplegar algunes gloses en volums com La Ben Plantada, símbol idealitzat de la dona noucentista. L'any 1917 va ser nomenat director de la Instrucció Pública de la Mancomunitat, però va ser destituït al cap de 3 anys. Es va traslladar a Madrid, va refusar el català, va donar suport a l'aixecament nacional i es va convertir en un dels intel·lectuals més destacats del règim franquista.