La Nova Narrativa Galega i la Literatura de l'Exili (1936-1976): Autors i Obres

La Nova Narrativa Galega: característiques, autors i obres

A partir de la dècada dels 60, un grup de joves universitaris inicien un procés de renovació tècnica de la narrativa gallega. Encara que no formen una generació perquè no tenen un guia, sí que es poden agrupar per presentar una sèrie de característiques en comú: tots tenen formació universitària i inquietuds galeguistes, a més de què els seus viatges a l'estranger van associats al domini d'idiomes i al coneixement de les literatures europees.

Aquest grup d'autors es caracteritza per la introducció de motius inèdits i tècniques innovadores. Aquesta innovació tècnica s'aconsegueix a través de l'objectalisme (monòleg interior), del perspectivisme, de la funció simbòlica de l'espai, de la ruptura de la linealitat temporal, de la dinamització del llenguatge, de la senzillesa sintàctica i de la condensació expressiva. Formen part d'aquest grup narradors de gran rellevància en la narrativa gallega com Ferrín o Casares.

Gonzalo R. Mourullo

L'iniciador de la Nova Narrativa Galega serà Gonzalo R. Mourullo amb la publicació de la seva obra Nasce un árbore i la seva continuació amb Memorias de Tains. Les seves obres es caracteritzen per la superposició de plans (real-fantàstic), la introspecció del subconscient, el simbolisme i el subjectivisme.

Xosé Luís Méndez Ferrín

Un dels autors més destacats i més prolífics d'aquesta etapa serà X.L. Méndez Ferrín amb les obres: Percival e outras historias, O crepúsculo e as formigas, Arrabaldo do norte, Retorno a Tagen Ata i Elipsis e outras sombras. Totes elles presenten una sèrie de característiques que les incorporen a la Nova Narrativa Galega: la barreja realitat-ficció, l'experimentalisme i els espais tancats, entre altres.

Carlos Casares

Amb clares diferències respecte als seus companys de grup, també destaca Carlos Casares. A diferència dels altres membres de la N.N.G., la narrativa de Casares se centra en espais gallecs i amb una forta empremta autorreferencial. Les obres que pertanyerien a aquesta etapa són: Vento ferido i Cambio en tres. La seva narrativa es troba a mig camí entre el realisme i l'experimentalisme, a més de caracteritzar-se per l'ús de la tècnica del monòleg i la presència del narrador protagonista.

Camilo Gonsar

L'últim autor que forma part del grup és, amb la publicació de les obres Lonxe de nós e dentro i Cara a Times Square, Camilo Gonsar. Aquestes dues obres es caracteritzen pel discurs ambigu, el realisme objectalista (transcripció de diàlegs aparentment trivials que alternen amb la realitat immediata) i els personatges inadaptats al medi.

La literatura en l'exili entre 1936 i 1976: poesia, prosa i teatre

Com a conseqüència de la victòria dels militars sublevats contra la República, la labor literària que es comença a desenvolupar en el primer terç del segle XX ha de marxar a la diàspora. El centre d'activitat literària gallega es trasllada a Mèxic i a Buenos Aires. A la capital argentina entren en contacte els emigrats amb els exiliats i començaran a desenvolupar un ampli treball intel·lectual amb la publicació de revistes, la creació d'editorials... Ells seran l'enllaç de continuïtat que la Galícia interior veia trencada per la repressió del règim franquista. Castelao va ser una de les grans referències del galleguisme a Amèrica i a la pròpia terra.

A l'exili es publicaran les obres que a Galícia no podien veure la llum. D'entre tots els autors que van desenvolupar la seva activitat a l'exili podem destacar els poetes Emilio Pita, Luís Seoane o Lorenzo Varela, tots ells molt marcats per la guerra civil en poemaris com Jacobusland, Fardel de exiliado, Na brétema Sant-Iago, As cicatrices o Lonxe. La poesia de Seoane és un reflex del seu món artístic. Aquesta plasticitat és emprada per Seoane per oferir-nos una visió personal de la cultura gallega, sense oblidar la dimensió social i política.

La problemàtica de la guerra civil també estarà present en la producció de narradors com Ramón Valenzuela o Silvio Santiago, en novel·les com Non agardei por ninguén, Era tempo de apandar o O silencio redimido.

Teatre

En l'àmbit teatral cal destacar l'estrena a Buenos Aires de l'obra de Castelao Os vellos non deben de namorarse, que va representar la companyia de Varela Buxán. El director de la companyia, un dels autors del teatre gallec d'major èxit a l'Argentina, va escriure moltes obres, totes elles de tipus popular, còmiques i sentimentals, emmarcades en un ambient rural (A taberna do demo, O ferreiro de Santán).