Novel·la Cavalleresca Catalana: Realisme i Evolució (Segles XIV-XV)
La Novel·la Cavalleresca: Evolució i Realisme
Orígens i Transició (Segles XIV-XV)
Les històries dels joglars apareixien en les cròniques i en obres de caràcter didàctic, com el Llibre de l'Orde de Cavalleria de Ramon Llull.
Al segle XIV, en ple declivi de la societat de la noblesa, es van posar de moda obres sobre cavallers en forma rimada i amb uns valors feudals, però cada vegada s'utilitzaven menys. Durant el segle XV, la incorporació del realisme i de la capacitat d'ascendir socialment per l'esforç van fer aparèixer les noves novel·les cavalleresques.
Diferències amb les Narracions Anteriors
Les narracions anteriors es caracteritzaven pels elements fantàstics i les qualitats sobrehumanes dels protagonistes. En canvi, les novel·les cavalleresques del segle XV es caracteritzen per:
- La credibilitat.
- L'ambientació en una època coneguda.
- Les característiques dels protagonistes, totalment humanes.
Curial e Güelfa (Anònim)
Es creu que va ser escrita per algun escrivà valencià de la cort napolitana d'Alfons el Magnànim.
Temàtica i Estructura de l'Obra
La temàtica de la novel·la és amorosa, sentimental i cavalleresca. L'obra es divideix en tres parts:
- Llibre primer: Güelfa i Curial fan mèrits cavallerescos.
- Llibre segon: Curial participa en nombrosos torneigs i festes galants.
- Llibre tercer: Curial viatja a Orient, ascendeix socialment i es casa amb la dama Güelfa.
Característiques de la Novel·la Cavalleresca Realista
- Geografia coneguda i real: L'ambientació és real (ex. Sicília).
- Connexió amb la realitat històrica: Martorell dóna un final feliç a la caiguda de Constantinoble.
- Personatges basats en models reals: Tirant segueix un model semblant al de Roger de Flor (es va casar amb la neboda de l'emperador i va patir les intrigues de Miquel).
- Relacions amoroses creïbles: Tenen carnalitat i gelosia. L'erotisme dóna una dimensió realista a l'amor.
- Humor i ironia: L'amor i les escenes galants estan relacionades normalment amb l'humor. També hi ha ironia que caracteritza els personatges (com Cataquefaràs, Tenebrós, etc.).
- Accions bèl·liques versemblants: Les victòries de Tirant es justifiquen des de la intel·ligència i els bons consells dels amics. La descripció minuciosa dels combats acompanya la violència de les accions.
- Variació lingüística: Els registres lingüístics (segons qui parla, amb qui, quan i de què parla) afecten el realisme de l'obra.
- Didactisme i moralisme: Reivindica la cavalleria mitjançant el perfil d'un cavaller prototípic. L'esforç i l'audàcia possibiliten que l'heroi pugi el seu estatus social.