La Novel·la Contemporània del Segle XX: Temes i Tècniques

Anatomia de la novel·la del segle XX

La novel·la contemporània del segle XX es pot analitzar des de dos aspectes principals: d'una banda, l'anatomia temàtica i, de l'altra, l'anatomia tècnica.

Anatomia temàtica: la crisi de l'home modern

Els grans canvis del segle XX van provocar una percepció de crisi en l'home contemporani. La caiguda dels models racionalistes i empiristes va donar lloc a concepcions més vitalistes i irracionalistes. Aquesta època es va caracteritzar per:

• Crisi religiosa: Va comportar una tensió entre la creença, l'ateisme i l'agnosticisme.
• Perspectivisme: La realitat apareix fragmentada i depèn del punt de vista del personatge, convertint-se en una de les claus de la novel·la.
• Individualitat: Va adquirir una gran rellevància, centrant la narrativa en l'individu.
• Món interior: La psicoanàlisi freudiana va tenir un gran ressò, i la psicologia es va enriquir amb el punt de vista de les dones, donant més importància a l'autoria femenina.

La condició humana com a eix central

En l'aspecte de la condició humana, temes com la llibertat, la mort i la recerca de salvació es van convertir en centrals. També hi havia una preocupació existencial que determinava la manera de ser i de comportar-se de l'ésser humà. Això va augmentar el caràcter metafísic de la novel·la, que es va enriquir amb nous motius, temes i personatges.

Innovacions en la tècnica narrativa

Subjectivisme i el monòleg interior

Pel que fa a la tècnica, tot tendeix al subjectivisme, i la primera persona esdevé cabdal. Gràcies a la seva utilització, es va introduir el monòleg interior, en què es produeix el discurs lliure. Es tracta de l'expressió més íntima del pensament, plasmada a través de frases directes i reduïdes. El gran creador d'aquesta tècnica va ser James Joyce a la seva obra Ulisses.

Trencament de l'espai i el temps

En la novel·la contemporània s'introdueix el trencament del temps narratiu, on el flashback tindrà molta rellevància. L'el·lipsi esdevindrà clau, i l'espai es va desenvolupar sovint dins d'un somni o en espais simbòlics. A més, l'escenari urbà va adquirir una gran importància.

Influències d'altres arts

El concepte musical hi va influir poderosament. Mostres d'això són Aldous Huxley, que va basar en el contrapunt musical la tècnica de la seva novel·la Contrapunt, i Marcel Proust, que va cercar altres figuracions geomètriques, com la rosassa.

Autors destacats de la novel·la contemporània

Marcel Proust

En la literatura francesa cal destacar Marcel Proust. L'aprenentatge de la filosofia d'Henry Bergson va influir notablement en la seva obra. Com a traductor, va fer una versió en francès de les obres de Ruskin. Allò que el va convertir en un dels prosistes més ben considerats del segle XX va ser la seva obra magna, À la recherche du temps perdu (A la recerca del temps perdut).

James Joyce

En la literatura anglesa, hem de citar James Joyce. De formació catòlica i irlandesa, l'any 1904 va abandonar Irlanda i va viure en altres ciutats. El tema clau de la seva obra literària va ser Irlanda. Va passar de la poesia a la novel·la realista amb obres com Dubliners (Dublinesos) i Ulisses. La seva obra Finnegans Wake és un text de gran dificultat. No obstant això, la seva obra mestra és Ulysses, en la qual es fa una anàlisi interior dels personatges a través de la tècnica del monòleg interior. En l'obra trobem una xarxa complexa de símbols i de registres lingüístics, i té com a tema la salvació personal.