Novel·la de crítica social
Empra l'humor, la caricatura i la ironia per fer una crítica de la societat.
Mort de Dama (1931), de Llorenç Villalonga, és un bon exemple d'aquesta tendència.
Novel·la psicològica
És el corrent dominant a tot Europa en aquesta època. Es tracta de novel·les ambientades en un món burgès i ciutadà que ho expliquen tot des del punt de vista dels personatges. Interessen sobretot els seus pensaments, de manera que l'acció passa a un segon pla. La novel·la psicològica catalana recull les influències de la novel·la europea, de la qual incorpora aquestes noves tècniques:
- Narració en 1a persona, que subjectivitza el relat i alhora el complica. Tot i que la novel·la catalana l'alternarà amb la narració en 3a persona.
- El temps interior o subjectiu: els personatges recorden fets del seu passat i això provoca el trencament del fil narratiu lineal a causa dels freqüents avanços i retrocesos (flash back). És una innovació del francès Marcel Proust.
- El monòleg interior: consisteix a fer desaparèixer la veu del narrador i esposar, de manera directa, allò que s'agita a la ment del personatge. El seu pensament discorre de manera tumultuosa i desordenada, com passa sovint a la realitat. Aquesta tècnica va ser creada per l'irlandès James Joyce.
- Freudisme: les teories del psiquiatre austríac Sigmund Freud sobre la sexualitat i la valoració de la libido són aplicades per explicar el caràcter dels personatges. També hi és present el món del subconscient i dels somnis, que es barreja sovint amb la realitat. Un exemple destacat de novel·la psicològica d'aquesta època és Aloma (1936), de Mercè Rodoreda.
Conte
La represa de la novel·la cap als anys 20 coincideix amb la del conte, que presenta els mateixos corrents esmentats per aquella: modernista, psicològic i de crítica social. Dins aquest darrer destaquen els relats de Salvador Espriu i de Pere Calders.
Prosa periodística
En aquesta època s'escriu molta prosa en què la imaginació de l'autor és substituïda per la descripció de la realitat i que es pot relacionar amb el periodisme. Josep Pla n'és el millor representant.
