Novel·la, Renaixença i Lingüística: Conceptes Clau
Novel·la
Narració fictícia escrita en prosa, de llargària considerable i de trama complexa, en què es conten fets versemblants o creïbles.
Elements de la Novel·la
- Personatges: persones que mantenen l'acció.
- Espais: llocs o ambients on es desenvolupa l'acció.
- Reals: ciutats o llocs que es poden conèixer (ex: Alacant, Ibi).
- Evocats: creats a partir d'un model existent (ex: un castell).
- Imaginaris: si no tenen cap model real.
- Temps: moment o durada dels fets.
Estructura de la Novel·la
- Interna:
- Situació inicial
- Ruptura de l'equilibri
- Desenvolupament de l'acció
- Desenllaç de l'acció
- Situació final
- Externa:
- Coberta
- Coberta posterior
- Pròleg
- Capítols
- Índex
- Epíleg
Recursos Narratius de la Novel·la
Temps de la Història
- Època dels fets
- Transcurs o durada dels fets
Temps del Discurs
- Ordre: fa referència a la disposició dels elements en el relat.
- Trama lineal: seguir un ordre cronològic.
- Trama discontínua:
- Retrospecció (analepsi): salt enrere.
- Anticipació (prolepsi): salt endavant.
- Simultaneïtat: es narren dues o més accions que ocorren alhora.
- Durada: fa referència a la relació que hi ha entre la durada real dels fets i l'extensió que ocupen en el relat.
- Recapitulació o resum: un període de temps llarg explicat en poques línies.
- El·lipsi: omissió d'accions o períodes de temps.
- Extensió (o escena): el temps del relat és igual o superior al temps de la història (ampliació de la durada real dels fets).
Normalització Lingüística
Conjunt de processos pels quals una comunitat amb un conflicte lingüístic pretén estendre l'ús de la llengua per tal que sigui emprada amb totes les seves possibilitats i en totes les situacions socials que va tenir històricament i que ha perdut.
Normativització Lingüística
Procés que estableix els instruments lingüístics (diccionaris, gramàtiques) necessaris perquè una llengua pugui ser usada en tots els àmbits d'ús i per a totes les funcions comunicatives.
Romanticisme
Moviment cultural que exalçava els sentiments i reivindicava la llibertat. Va influir molt sobre l'art, la música i la literatura.
La Renaixença
Fou un moviment cultural de redreçament i recobrament de la llengua, la història i la literatura catalanes. S'inicià amb la poesia de Bonaventura Carles Aribau (La Pàtria). Aquesta època es dona per acabada l'any 1877, amb la rellevància assolida pels Jocs Florals.
Els Jocs Florals
Eren una mena de concurs poètic originari de l'edat mitjana. Tingueren una gran vitalitat fins al segle XV. Els temes que tractaven eren la pàtria, la fe i l'amor. Van donar un gran prestigi a la nostra cultura escrita.
Jacint Verdaguer
Fou fill d'una família de camperols. Fou sacerdot i durant dos anys viatjà com a capellà de vaixell per l'Atlàntic. S'inicià en la pràctica d'exorcismes, fet que provocà el seu enfrontament amb la jerarquia eclesiàstica. La seva obra es divideix en:
- Poesia èpica: Destaquen L'Atlàntida i Canigó, obres cabdals de l'epopeia nacional catalana. Canigó narra la formació de la Catalunya cristiana cap a l'any 1000.
- Poesia patriòtica
- Poesia religiosa
- Prosa
La Renaixença Valenciana
- Poetes d'espardenya: pertanyien a classes socials humils, amb idees liberals i, generalment, sense estudis formals.
- Poetes de guant: eren burgesos conservadors i s'oposaven a la politització de la Renaixença. Escrivien els seus poemes en el que anomenaven "llemosí", considerant-lo una llengua comuna catalana i balear.
Teodor Llorente (1836-1911)
És considerat el poeta més important de la Renaixença valenciana. En la seva obra destaca el paisatgisme sentimental, una descripció idealitzada del paisatge valencià, i els sentiments íntims del poeta. Va publicar obres com Llibret de Versos i Nou llibret de versos. Va fundar i dirigir el diari Las Provincias.