El Nucli Cel·lular: Funcions i Estructura
Nucli: 2 formes: nucli en interfase i nucli en divisió. El nucli forma una única massa, també s'anomena nucli en repòs. Les fibres de DNA estan esteses per permetre la transcripció a RNA i la duplicació. Quan comença la divisió, es produeixen canvis: les fibres de cromatina es condensen sobre si mateixes i donen lloc a cromosomes. El procés de divisió del nucli es pot dur a terme de dues maneres: 1) si el nombre de cromosomes de cada cèl·lula filla és el mateix que el de la cèl·lula mare, es tracta de mitosi; 2) si el nombre de cromosomes de cada cèl·lula filla és la meitat que el de la cèl·lula mare, es tracta de meiosi.
Característiques: Nombre: generalment hi ha un nucli a cada cèl·lula, però en excepcions pot haver-hi més d'un. La cèl·lula plurinucleada s'anomena síncit i la cèl·lula plurinucleada resultant s'anomena plasmodi. Forma: en les cèl·lules vegetals, el nucli en interfase sol ser discoïdal i es troba en posició lateral. En les cèl·lules animals, el nucli interfàsic acostuma a ser esfèric i es troba en posició central. Mida: és molt variable, la mitjana és entre 5 i 25 µm de diàmetre. RNP (relació nucleoplasmatica), Vn (volum nuclear), Vc (volum cel·lular): RNP = Vn / (Vc - Vn).
L'embocall nuclear: és una membrana doble que separa els processos metabòlics que es donen en el citoplasma dels processos químics que es donen en el nucleoplasma i presenta una sèrie de porus. Està constituïda per una membrana externa de 70 a 90 Å de gruix, un espai intermembranos anomenat espai perinuclear de 200 a 300 Å, i una capa densa de proteïnes fibril·lar anomenada làmina nuclear o làmina fibrosa. La membrana externa presenta a la cara exterior un gran nombre de ribosomes, mentre que la membrana interna presenta un tipus de proteïnes de membrana que serveixen d'ancoratge per a les proteïnes que constitueixen la làmina nuclear. L'embocall nuclear està perforat per un elevat nombre de porus. Té 3 funcions: separa el nucleoplasma del citosol, regula l'intercanvi de substàncies a través dels porus, i la làmina nuclear intervé en la constitució dels cromosomes.
El nucleol: és un corpuscle esfèric sense membrana d'un diàmetre que es troba a l'interior del nucli en interfase. Durant la divisió del nucli desapareix i quan els cromosomes es desespiralitzen per construir un nucli nou, es torna a formar. Està constituït per RNA i proteïnes. Es distingeixen 2 zones: la zona fibril·lar, que és a l'interior i està constituïda per RNA nucleolar (RNAn), i la zona granular, que és a la perifèria i està constituïda per RNA ribosòmic (RNAr). Funció: fabricar RNAn que després es converteix en diferents RNAr que són imprescindibles per la formació de ribosomes.
Nucleoplasma: medi intern del nucli. Conté una xarxa de proteïnes fibril·lar i manté fixos el nucleol i els diferents sectors de les fibres de cromatina.
Cromatina: és la substància fonamental del nucli cel·lular constituïda per tots els filaments de DNA. Es forma a partir dels cromosomes que es descondensen quan finalitza la divisió del nucli. Hi ha la heterocromatina, que no es descondensa durant la interfase, i la eucromatina, que sí es descondensa. Té 2 funcions: conté la informació biològica de l'organisme i proporciona la informació genètica necessària per efectuar la síntesi dels diferents RNA.
Cromosomes: el nombre és constant en totes les cèl·lules somàtiques de tots els individus d'una mateixa espècie. Tipus: metacèntrics, submetacèntrics, acrocèntrics i telocèntrics. Organismes diploides: tenen dos exemplars de cada cromosoma en les cèl·lules somàtiques. Es diuen cromosomes homòlegs els que tenen la informació sobre els mateixos caràcters. Es simbolitzen com a cèl·lula 2n. Les cèl·lules reproductores sexuals són haploides i tenen un sol exemplar de cada tipus, simbolitzades com a cèl·lula n.