L'obra assagística de Fuster i Mira

Joan Fuster

El conjunt de la producció literària de Joan Fuster es va constituir aviat en una referència estimulant de normalitat cultural per a la societat valenciana. En els seus assaigs va donar carta de naturalesa a la prosa d'idees, abandonant la dedicació tradicional de la nostra literatura als versos.

De més a més, la influència de Nosaltres els valencians, des de la seua publicació el 1962, ha estat profunda en la societat valenciana. En aquesta obra, l'examen de consciència característic de l'assaig fusterià es va convertir en una interrogació radical sobre els valencians com a col·lectivitat. El resultat d'aquest examen constatava un país provincià i despersonalitzat, que no té consciència de ser-ho i que prefereix viure del tòpic en comptes de plantejar-se la seua realitat. Aquest llibre va actuar com un catalitzador sobre un grup de joves, generalment universitaris, i va obrir pas a una acció cada vegada més decidida per acabar amb el provincianisme i construir una cultura nacional i moderna al País Valencià.

Joan Francesc Mira

Joan Francesc Mira és autor d'una producció assagística abundant, constituïda bàsicament per articles publicats en diaris i publicacions periòdiques, que després han aparegut recollits parcialment en volums. Es tracta d'articles que solen partir d'una anècdota o altra de la vida quotidiana, dirigits al lector comú i redactats amb un llenguatge no especialitzat o acadèmic, però literari.

Els seus articles tracten temes com:

• El nacionalisme.
• La relació entre la cultura i el poder.
• La creació i l'evolució de les identitats i dels símbols que les conformen.
• La importància de les llengües per tal de crear consciència col·lectiva.

Una de les grans virtuts de Mira és demostrar que la problemàtica tan peculiar que valencians i catalans tenim al voltant de la nostra condició nacional no és tan diferent de la que pateixen molts altres pobles del món, fins i tot aquells que s'autoproclamen «normals» i que gaudeixen de tots els elements que, en principi, els haurien d'assegurar una existència menys conflictiva.