Obres mestres de l'art clàssic: De Pèrgam al Panteó
L'Altar de Pèrgam
L'Altar de Pèrgam és el més gran de l'antiguitat. És una de les obres culminants de l'hel·lenisme i la més important de l'escola de Pèrgam, destacant pel seu monumentalisme i patetisme. Al fris van treballar més de 40 escultors, creant un estil anomenat la segona escola pergamènica, que coincideix amb el regnat d'Èumenes II.
El Colosseu
L'amfiteatre va ser una innovació romana, ja que els grecs només tenien teatres. Les constants d'aquesta construcció són:
- L'arc
- La volta de canó
- La volta d'aresta
Aquests elements complementen l'arquitectura arquitravada de l'art grec. La façana era impressionant, un model que ja s'havia pres com a referència abans, durant el Renaixement italià (Quattrocento).
El Panteó
Els antecedents directes del Panteó són els antics tholoi grecs, que eren edificis funeraris dedicats a herois; també es detecta una influència a la coberta en forma de cúpula. Fins al segle XIX no va ser possible superar les dimensions del Panteó, i durant el Renaixement i el Barroc es va estudiar profundament aquesta construcció.
August
L'estàtua d'August suporta tot el pes al peu dret, com el Dorífor. L'artista juga per donar vida i força a la figura amb el contrapposto. El braç dret el té aixecat i l'esquerra agafa la túnica. Els artistes es van fixar en models grecs clàssics, aportant un gran realisme a les cares. Començaven a parlar de retrats, on l'expressió comunica serenitat. Hi ha més de 80 representacions d'August, i sempre era il·lustrat amb un rostre jove, que no corresponia a la realitat.
El grup del Laocoont
El grup escultòric de Laocoont i els seus fills va ser trobat l'any 1506, entre les ruïnes del palau de Neró a Roma. L'any 1957, els estudiosos van poder atribuir l'autoria d'aquesta obra als escultors de l'escola de Rodes: Agesandre, Polidor i Atenodor. Això va ser possible gràcies al descobriment de diversos grups de figures de marbre que representaven esdeveniments de l'Odissea d'Homer, en una cova que havia estat la sala d'estiu de l'emperador Tiberi a Sperlonga, a prop de Nàpols. Els noms dels tres escultors estaven gravats en un dels grups amb un estil semblant al del Laocoont. Aquestes còpies romanes en marbre trobades a Sperlonga s'han datat al segle I d.C.