L'Ontologia i l'Epistemologia de Plató: Guia Completa
L'Ontologia de Plató: El Dualisme Ontològic
Plató distingeix dos nivells o formes de realitat: el sensible i l'intel·ligible. Aquesta divisió, que separa la realitat en dos mons, s'anomena dualisme ontològic.
- Món sensible: Format pels objectes a l'abast de la vista; és el món del canvi i de les aparences.
- Món intel·ligible: Format per realitats eternes, perfectes, idèntiques i immutables, accessibles només a través de la intel·ligència.
L'ontologia és, en general, la teoria de la realitat. Plató definia les Idees com a realitats, l'essència de les coses sensibles, el seu model i la causa del ser.
Graus de realitat i la Idea de Bé
Plató explica els graus de realitat mitjançant el mite de la caverna i el símil de la línia. La Idea de Bé té una funció ontològica fonamental: com més real és una idea, més perfecta és. Per tant, la Idea de Bé és la causa de l'existència de la resta d'idees.
La Teoria de les Idees
Aquesta teoria és el nucli de la filosofia platònica i fonamenta tant l'ontologia com l'epistemologia. Les Idees són realitats immutables i l'essència de les coses visibles, sorgint de la relació entre el món intel·ligible i el sensible.
L'Epistemologia de Plató: Dualisme Epistemològic
Plató distingeix dos nivells o graus de saber, el que anomena dualisme epistemològic:
- Episteme (coneixement científic): El saber vertader.
- Doxa (opinió): El grau de coneixement més fosc.
L'epistemologia és el mètode de conèixer i, igual que l'ontologia, té diversos graus que Plató il·lustra amb el mite de la caverna.
Reminiscència i Dialèctica
Mitjançant la teoria de la reminiscència, Plató explica que l'ànima ha preexistit en el món de les Idees, on les ha contemplat. En entrar al món sensible, aquestes idees s'obliden i només en queda una lleugera petjada. Finalment, per obtenir el coneixement vertader, Plató defensa que el millor mètode és la dialèctica.