L'oposició al bipartidisme durant la Restauració espanyola
L'oposició al bipartidisme durant la Restauració
Hi havia tres grups que s'oposaven al bipartidisme:
1. L'oposició republicana
Els principals partits republicans eren el Partit Demòcrata Possibilista, el Centralista, el Progressista i el Democràtic. Els republicans van patir la repressió dels primers anys de la Restauració i molts van marxar a l'exili. Es distingeixen tres períodes del republicanisme:
- 1875-1878: Retraïment i subversió.
- 1879-1881: Subversió. L'any 1881 abandonen la via conspiradora per centrar l'actuació en comitès polítics i premsa.
L'aprovació del sufragi universal masculí l'any 1890 no els va afavorir.
2. El corrent socialista
Va tenir grans dificultats per consolidar-se a Espanya, però el 2 de maig de 1879 es va fundar el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). El líder de l'organització va ser el tipògraf Pablo Iglesias, partidari d'un partit que es caracteritzés per la cohesió, l'honorabilitat i la moralitat. El creixement va ser lent durant els primers anys.
L'emancipació de la classe treballadora, la instauració de la propietat social i la conquesta del poder polític eren els punts bàsics dels treballadors en el programa del partit.
Sindicalisme socialista
El primer gran sindicat socialista espanyol va ser la UGT, fundada a Barcelona el 1888. L'objectiu era aconseguir la jornada de 8 hores, i la primera festa d'això va ser l'1 de maig de 1890.
3. Anarquistes
L'any 1888 es va iniciar un període d'individualisme radical en l'anarquisme espanyol, que apostava per la propaganda pel fet. Això consistia en l'acció directa contra interessos de les classes dominants.
El 1893, el tipògraf anarquista Paulí Pallàs va llançar dues bombes contra la comitiva encapçalada pel general Martínez Campos, que va resultar ferit. Pallàs va ser detingut i condemnat a mort. Mesos més tard, es van llançar bombes al pati de butaques del Teatre del Liceu i, més tard, una a la processó del Corpus.
El judici dels detinguts, conegut amb el nom de Procés de Montjuïc, va esdevenir un símbol contra l'anarquisme. La repercussió internacional d'aquests fets va ser tan gran que l'anarquista italià Michele Angiolillo es va desplaçar a Espanya amb la intenció de venjar els seus companys i, a l'agost de 1897, va assassinar el president del govern espanyol, Cánovas del Castillo.