L'oposició al franquisme (1959-1975): De Munic a la fi
De la fase tecnocràtica al final de la Dictadura (1959-1975)
La dècada dels seixanta
L’oposició al règim en aquesta nova fase s’inicià amb una reunió a Munic (1962), anomenada pel règim com el «Contubernio de Múnich». Hi van participar líders de diferents moviments opositors, com ara liberals (Madariaga), socialistes (Llopis) i democratacristians (Gil-Robles). L'objectiu era la reconciliació entre els espanyols i exigien al règim:
- Llibertats bàsiques i un model democràtic perquè Espanya pogués entrar a la Unió Europea.
- Resposta del règim: empresonament de tots els participants que van tornar a Espanya.
Durant la dècada dels 60 i la primera meitat dels 70, l'oposició es va incrementar amb crítiques des de diferents sectors. La resposta del règim va ser la repressió (presó, multes, depuracions). El 1963 es va crear el TOP (Tribunal d’Ordre Públic) per jutjar delictes polítics.
Sectors socials opositors al règim
1. Moviment obrer
Lluita sindical mitjançant vagues, reunions i assemblees clandestines. Grups destacats:
- Comissions Obreres (CCOO): Grups de diferents ideologies on acabà predominant el PCE. Lideratge de Marcelino Camacho.
- UGT: Sindicat vinculat al PSOE, amb Nicolás Redondo.
- CNT: Presència residual.
2. Moviment universitari
Reivindicacions polítiques, demandes de llibertats i drets polítics. Es va produir una pèrdua d’influència de l’antic sindicat universitari SEU i una unitat d’acció entre els moviments obrer i universitari.
3. Aparició de grups terroristes: FRAP i ETA
ETA, creada el 1959 en el marc de la lluita nacionalista del País Basc, va canviar la seva ideologia cap a postulats marxistes-leninistes (el 1968 va cometre el primer atemptat contra un policia).
- 1970: Judici de Burgos contra militants d'ETA. Es van dictar 10 penes de mort, que van ser commutades gràcies a la pressió internacional.
4. Canvis en el PCE i el PSOE
Aparició de l'eurocomunisme de Santiago Carrillo (PCE) i renovació del PSOE amb Felipe González, que va substituir els vells líders (com Pasionaria al PCE o Llopis al PSOE).
5. Sectors de l’Església Catòlica
- Capellans antifranquistes amb tasques a les parròquies.
- Organitzacions obreres catòliques: JOC i HOAC.