L'Oposició al Franquisme i el Creixement Econòmic dels Anys 60
Divergències en l'Oposició al Franquisme (Postguerra)
Aviat van sorgir divergències en l'oposició:
- Alguns sectors del PSOE i de la CNT consideraven inviable restaurar la República a curt termini i buscaven un apropament amb els monàrquics per retornar a un règim democràtic.
- Altres, com ERC, el PSUC i el PCE, defensaven la República.
Aquests dos sectors tampoc estaven d'acord en com actuar per enderrocar el franquisme: la majoria confiava en la intervenció dels aliats, però els comunistes i anarquistes prioritzaven l'actuació guerrillera.
Consolidació de la Dictadura i Desmoralització (1947-1955)
A partir de 1947 es va produir la desmoralització de l'oposició a causa de la consolidació de la dictadura. El 1948 ja era evident que cap potència estava disposada a intervenir per fer caure el dictador, i la via guerrillera o de mobilització popular també esdevenien impossibles.
A més, la Policia i la Guàrdia Civil havien acabat amb tota la resistència política a l'interior d'Espanya.
El Ressorgiment de la Conflictivitat Social
Protestes espontànies (Finals dels 40)
Tímides protestes contra les males condicions de vida i de treball. Aquestes tenien un caràcter espontani, fruit de les dures condicions de la postguerra.
Conflictes laborals (A partir de 1945)
Conflictes en els sectors tèxtil i metal·lúrgic, motivats pels baixos salaris.
La Vaga de Tramvies de Barcelona (1951 i 1957)
L’acció reivindicativa més significativa va ser la Vaga de Tramvies de Barcelona el 1951, provocada per l’augment del preu del bitllet. Va generar un boicot generalitzat de la població que va culminar en una vaga general el 12 de març. La reacció del règim va ser la destitució del governador civil i l’alcalde de Barcelona, i l'anul·lació de la pujada. L’any 1957, un altre increment va provocar una altra vaga de tramvies.
Revoltes Estudiantils i els Fets del Paranimf (1956-1957)
Entre 1956 i 1957 van tenir lloc les primeres revoltes estudiantils a les universitats de Barcelona i Madrid, conegudes com els “Fets del Paranimf”. Més de 700 alumnes de la Universitat de Barcelona van ser sancionats pel suport estudiantil als detinguts en la vaga de tramvies de 1957.
Aquests esdeveniments marquen l'inici del moviment estudiantil organitzat contra el franquisme.
El Creixement Econòmic dels Anys 60
El Boom Econòmic Espanyol (1959-1973)
Entre 1959 i 1973, Espanya va experimentar un gran creixement econòmic. La taxa de creixement va ser la segona més alta del món, només per darrere del Japó.
Motius del Creixement:
- L’economia espanyola partia d’un nivell molt baix.
- Es van aprofitar els efectes positius de l’expansió econòmica europea.
La Indústria
La indústria va experimentar un fort creixement, impulsat per diversos factors:
- Millora de la productivitat.
- Baixos salaris.
- Importació de tecnologia.
- Inversió de capitals estrangers.
Impacte de la Millora de la Productivitat:
La millora de la productivitat va permetre abaixar preus, cosa que va afavorir les exportacions.
Impacte Laboral i de Consum:
L'augment de treballadors va provocar un increment del consum i, per tant, un augment de la demanda interna.