L'oposició al règim franquista durant els anys 60
L'oposició al règim franquista
Durant els anys 60, l'oposició al franquisme va anar en augment, especialment entre les generacions més joves. Davant les dificultats dels partits polítics clandestins per actuar, l'oposició es manifestà majoritàriament per altres vies:
- Oposició estudiantil: La universitat va ser el principal nucli d'oposició durant els 60. S'organitzen actes de protesta, tancades universitàries... El règim expedienta alumnes i professors i es tanquen algunes facultats.
- Oposició sindical: La conflictivitat laboral experimenta un gran increment. Es produeixen vagues a Catalunya, el País Basc, Madrid, Astúries... Es crea CCOO en la clandestinitat, que s'afegeix a UGT, USO, CNT...
- Oposició veïnal: A finals dels 60 apareix amb molta força un nombrós moviment veïnal. En els nous barris obrers es reivindiquen escoles, zones verdes, transport públic...
- Oposició cultural: Bona part del món intel·lectual i artístic simpatitza amb l'oposició. Concerts i representacions serviran d'altaveu contra el règim.
- Oposició eclesiàtica: Entre 1962 i 1965 se celebra a Roma el Concili Vaticà II (renovació de l'Església). La Santa Seu qüestiona la manca de llibertats i la repressió franquista. Bona part de l'Església de base catalana, basca i de barris obrers es desmarca del règim. Molts sacerdots cedeixen esglésies i edificis parroquials per a actes d'oposició.
- Oposició terrorista: Apareixen diferents grups terroristes obreristes o independentistes. ETA es funda el 1959 i el seu primer atemptat mortal data del 1968. Altres organitzacions són: el MIL, el FRAP, Terra Lliure... També apareixen grups d'extrema dreta que atempten contra grups opositors.
- Oposició política: A finals dels 60, els partits polítics opositors augmenten la seva influència social. Els sectors clandestins de l'interior s'imposen als exiliats. Destaquen: PCE (S. Carrillo), PSOE (F. González) i nacionalistes catalans i bascos. Es creen diferents plataformes d'acció conjunta (ex: Junta Democràtica, Plataforma de Convergència Democràtica...).
Tot i l'augment de l'oposició, el franquisme tenia uns fonaments socials molt sòlids.