L'Oposició Antifranquista i l'Economia del Franquisme (1939-1959)

L'Oposició Antifranquista

Els antifranquistes es trobaven en un panorama força complicat, a dins i fora d’Espanya. Molts d’ells es van exiliar. Els exiliats es van trobar amb la Segona Guerra Mundial: van sortir de la Guerra Civil Espanyola i uns mesos després va esclatar la Segona Guerra Mundial. Hi va haver ciutadans espanyols que van lluitar amb França en contra d’Alemanya. Alguns espanyols a França van ser detinguts pels alemanys, uns 9.000, els quals van anar a parar al camp de concentració de Mauthausen. Els van agafar perquè estaven treballant per al govern de França. En els camps de concentració, un 59% dels deportats espanyols van morir. A la URSS van anar a parar molts espanyols i també a Llatinoamèrica (Mèxic).

Del 1939 al 1947 hi va haver una gran oposició i resistència, i es trobaven en una situació molt complicada. Hi havia execucions diàries. Tot i així, l'oposició no va desaparèixer. La primera mostra d’oposició van ser els maquis, gent armada que es movia per les muntanyes. Eren soldats republicans que es trobaven aïllats i no podien sortir, i van decidir seguir la guerra. Aquests van ser perseguits com a lladres per la Guàrdia Civil. L’any 1944 hi va haver una actuació portada a terme pels maquis a la Vall d’Aran: el Partit Comunista d’Espanya (PCE) va decidir enviar uns quants milers de maquis per envair la Vall d’Aran. Després es van haver de retirar.

Dins del bàndol franquista també hi va haver una tímida reclamació que li van fer a Franco: els monàrquics espanyols demanaven que s'instaurés una monarquia a Espanya. Hi va haver una petita oposició en aquest sentit. Joan de Borbó va demanar una monarquia democràtica. Aquest missatge va anar influint en Franco, que al final va nomenar Joan Carles com el seu hereu (any 1969).

A partir dels anys 50, l’oposició antifranquista va començar a tenir una major presència. Van començar a sorgir algunes forces clandestines que van organitzar l’oposició. Les dues forces hegemòniques (més poderoses) van ser el PCE i el PSUC. Són partits que ja existien, però s'hi van afegir noves generacions. Aquests partits van començar a canviar d’estratègia política: van decidir abandonar la lluita armada i, en el seu lloc, van proposar la unió de totes les forces antifranquistes. Algunes accions destacades van ser:

• L’any 1951 es va fer una vaga de tramvies, ja que els preus van augmentar molt i es va generar un cert malestar. Els partits de l’oposició van promoure que, com a mesura de protesta, la gent deixés d’utilitzar el tramvia. Molta gent no va agafar els tramvies i, finalment, van haver de modificar els preus.
• El 1956 van començar les vagues (il·legals) obreres i universitàries.
• El 1959, el director de La Vanguardia, Luis de Galinsoga, va dir que «todos los catalanes son una mierda». Llavors, hi va haver una reacció popular en contra de La Vanguardia amb l’objectiu de boicotejar-la, posar denúncies i deixar de comprar-la. Finalment, es va canviar el director.
• El 1960, els Fets del Palau. Hi va haver una visita de Franco al Palau de la Música, i es va decidir que una de les activitats que es farien seria un concert. Un grup de catalanistes van decidir aprofitar aquesta oportunitat per a cantar «El Cant de la Senyera» entre dues cançons. Van condemnar els que ho van fer, un d'ells Jordi Pujol.
• L’any 1959 va sorgir ETA (Euskadi Ta Askatasuna, 'País Basc i Llibertat').

L'Evolució Econòmica del Franquisme

Autarquia i Racionament (1939-1959)

La primera etapa econòmica del franquisme va ser l'autarquia, basada en l'autosuficiència econòmica. Es tractava d'una economia tancada, aïllada econòmicament, amb l'objectiu d'importar el mínim possible, ja que, segons la seva idea, com més aïllat es trobava un país, més lliure era («independència econòmica: llibertat»). Va ser una època on l'economia estava totalment controlada per l'Estat. Va ser una època de clar estancament econòmic. Com a fruit de tot això, hi va haver un descens del nivell de vida. Hi va haver racionament i, a causa d'aquest racionament, va sorgir l'estraperlo (mercat negre).