Oposició Antifranquista i Evolució (1960-1975)

L'Oposició Política Antifranquista (1960-1975)

Liberals, monàrquics i demòcrates es van reunir amb membres de l'oposició a l'exili i reclamaren la plena democratització d'Espanya com a condició per a poder entrar a la Unió Europea. La resposta del franquisme fou la presó o el desterrament dels participants. El PSOE estava dirigit per dirigents a l'exili, però el 1974, al congrés de Suresnes (França), un grup de joves militants de l'interior encapçalats per Felipe González i Alfonso Guerra van renovar el partit.

Divisions Comunistes i Sindicalisme

Els grups comunistes es dividien en:

• PCE: Dirigit per Santiago Carrillo i Dolores Ibárruri, van crear l'Eurocomunisme, que consistia en:
  • La superació de la Guerra Civil i la reconciliació dels espanyols.
  • L'acceptació de les regles democràtiques i reformes socioeconòmiques de caràcter moderat.
• Grups d'extrema esquerra: Estaven a l'esquerra del PCE.
• Grups que defensen la lluita armada: FRAP i GRAPO.

Pel que fa als sindicats, l'any 1962 neix a Astúries Comissions Obreres (CCOO) amb un model assembleari. La UGT i la USO (Unió Sindical Obrera) també anaven guanyant força.

Nacionalisme Basc i ETA

El nacionalisme basc era dominat pel PNB, però a partir de 1959 un grup de joves bascos es distanciaren del PNB i crearen ETA, partidària de la lluita armada. ETA cada cop estava més activa, però el 1970, en el Judici de Burgos, són condemnats a mort 6 membres d'ETA, però no s'arriben a executar per la pressió internacional. El 1973, ETA mata l'almirall Carrero Blanco.

Fets Destacats de l'Oposició

• Universitaris: S'intenta crear un sindicat democràtic d'estudiants. La policia ocupa les universitats i centenars d'estudiants i professors són detinguts.
• Obrers: Es barregen reivindicacions salarials, laborals i polítiques contra el règim.
• Oposició dels partits polítics: Especialment PCE i PSUC.
• Distanciament de l'església: A partir de la celebració del Concili Vaticà II es produí una renovació que tenia com a objectiu l'apropament de l'església al poble i la defensa dels drets humans. Aquest canvi anima molts sectors catòlics a manifestar el rebuig a la dictadura i a la jerarquia eclesiàstica que la recolzava.

L'Oposició al Règim (1969-1975)

Sorgeixen diverses coordinadores:

• Assemblea de Catalunya: Primer intent de coordinar totes les forces antifranquistes.
• Junta Democràtica d'Espanya: Liderada pel PCE i CCOO.
• Plataforma Democràtica d'Espanya: Liderada pel PSOE.

Tant la Junta com la Plataforma demanaven: Amnistia Política i eleccions democràtiques.

Evolució Econòmica del Franquisme (1939-1975)

1939-1959: Autarquia Econòmica. Fase Totalitària

L'autarquia consisteix en aconseguir l'autosuficiència econòmica per l'aprofitament dels recursos propis i les seves característiques són:

• L'Estat intervé en l'economia: Es fixen preus i salaris, es nacionalitzen empreses (RENFE, Telefónica, etc.) i se'n creen d'altres (Iberia, Endesa, Seat, etc.).
• Aïllament econòmic de l'exterior: Reducció d'importacions i exportacions; hi ha un refús de l'entrada del capital estranger.