L'oposició a la Restauració: Republicans i Carlins
Republicans i carlins
Durant la Restauració, els republicans, els carlins, els socialistes i els nacionalistes van quedar relegats a l'oposició. Després del fracàs de l'experiència del Sexenni Revolucionari, el republicanisme va haver de plantar cara al desencís dels seus seguidors.
El republicanisme i les seves tendències
L'adaptació més ràpida a les noves condicions la va protagonitzar Emilio Castelar, que va evolucionar cap a postures cada vegada més moderades i va crear el Partido Republicano Posibilista. Un cas contrari va ser el del progressista Ruiz Zorrilla, que va girar cap a un republicanisme radical fundant el Partido Republicano Progresista. El republicanisme amb més adeptes i el més fidel al seu ideari fou el Partit Republicà Federal de Pi i Margall.
El sufragi universal va revitalitzar el republicanisme i va estimular la formació d'aliances electorals (Unión Republicana) els anys 1893 i 1901. No obstant això, el republicanisme va perdre part de les seves antigues bases socials quan apareix el PSOE, fundat per Pablo Iglesias l'any 1879.
La crisi i evolució del carlisme
Després de la derrota carlina l'any 1876, es va prohibir l'estada a Espanya del pretendent Carles de Borbó. Fins i tot un vell heroi militar com Ramón Cabrera va reconèixer com a rei Alfons XII. A més, la Constitució de 1876 descartava de la successió al tron tota la branca carlina dels Borbó.
L'any 1886, Vázquez de Mella va proposar un programa conegut com l'Acta de Loredan, pel nom del palau venecià on residia Carles VII després de ser expulsat de França. El nou programa ja no es manifestava en favor de l'Antic Règim i acceptava el nou ordre liberal capitalista.
Escissions i organització
- Disputa religiosa: Ramón Nocedal, fill de Cándido Nocedal (vell cap del carlisme), va protagonitzar una escissió l'any 1888 quan va fundar el Partido Católico Nacional, un partit catòlic integrista.
- Insurrecció i milícies: El partit carlí va promoure alguns intents fracassats d'insurrecció mantenint les jerarquies militars i va fundar una milícia, el Requeté, que va adquirir importància en la dècada de 1930.