Oracions en català: tipus, accentuació, diftongs i fonemes

Oracions

Impersonals: Demà plourà bastant.

Activa: La Gemma ha trencat el llibre.

Passiva: El llibre ha estat trencat per la Gemma.

Copulativa: Sembla que sigui de porcellana.

Enunciativa: Demà farem un examen de matemàtiques.

Interrogativa: Segur que vol dir això?

Exclamativa: No facis això!

Imperativa: Fes els deures.

Predicativa: La nena té fred.

Subjectes complicats

El gat de la veïna miola. SN (Subj)

Aquesta és la meva. Pron. (Subj)

Qui arribi tard no vindrà. Oració (Subj)

Aprovar era el seu objectiu. Inf. (Subj)

La "de" és una preposició. Elem. Sust. (Subj)

Acentuació

• Aguda (accent a l'última síl·laba): quan la paraula acaba en vocal (a, e, i, o, u), en -s, en -en o en -in.
• Plana (accent a la penúltima síl·laba): quan no acaben en les terminacions anteriors.
• Esdrúixola (accent a l'antipenúltima síl·laba): sempre s'accentuen.

Oració simple és aquella que té només un verb, a diferència de la composta. Aquest verb ha d'estar conjugat en forma personal.

Oració impersonal (definició)

En sentit estricte, una oració impersonal és una oració que no té subjecte gramatical i consta només d'un sintagma verbal. Per exemple: plou; fa calor; és de nit; hi ha pomes en aquest cistell; s'hi està bé, aquí.

Hiat i diftong

Un hiat (o hiatus) és la concurrència de dues vocals successives que pertanyen a dues síl·labes separades i que, per tant, no formen diftong. (po-e-ta).

Un diftong és la unió de dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba. Quan hi ha dues vocals en contacte que no formen diftong, es parla d'un hiat. En la majoria de llengües, per tenir diftong una de les dues vocals ha de ser feble o tancada (i, u o anàlogues).

• Creixents: formats per combinacions on la vocal més tancada precedeix la més oberta. Exemples i casos específics:
  • Seqüències com qua, qüe, qüi, quo, gua, güe, güi, guo (combinacions amb g/q i u sonora).
  • I/U en posició inicial o enmig del mot entre vocals + vocal: formen diftongs creixents.
• Decreixents: exemples com ai, ei, oi, ui, au, eu, iu, ou, uu (la vocal oberta precedeix la tancada o similar).

La dièresi en català també s'empra damunt les vocals i / u per indicar que aquestes vocals no formen diftong, sinó un hiat amb la vocal anterior: veïna, llaüt, agraït, continuï, obeïes...

Fonemes

Sons que utilitzen les llengües.

Classificació de fonemes:

• Vocàlics: són els fonemes que es produeixen sense interposar un obstacle important a l'expulsió de l'aire.
• Consonàntics: són els fonemes que es produeixen amb l'interposició d'un obstacle (llengua, llavis, dents, paladar, etc.).

El sistema vocàlic català presenta vuit sons diferents: a /a/, e tancada /e/, e oberta /ɛ/, i /i/, o tancada /o/, o oberta /ɔ/, u /u/ i la vocal neutra /ə/.