Ordre temporal en narrativa: flashback i flashforward

Resum

El text explica l'ordre temporal en la narrativa, és a dir, les anacronies que trenquen la cronologia del relat amb salts al passat o al futur. Descriu els tres tipus de flashback (extern, mixt i intern), els recursos audiovisuals per introduir-los i la diferència entre flashback subjectiu i objectiu. També presenta el flashforward i les formes d'executar-lo.

Punts clau

L'ordre temporal és l'estructura que s'utilitza per narrar una història, cronològica o amb anacronies.
El flashback és un retorn al passat respecte al temps de referència del relat.
Hi ha tres tipus de flashback: extern, mixt i intern.
El flashback és subjectiu quan correspon al relat d'un personatge i objectiu quan no.
El flashforward és un salt al futur que ha de tornar al present; si no torna, seria una el·lipsi.
El flashforward és menys freqüent que el flashback.

Posa't a prova

Ordre Temporal

L'ordre temporal fa referència a l'estructura temporal utilitzada per narrar la història, ja sigui desenvolupant-la de forma cronològica o realitzant anacronies. És a dir, el relat no mostra la història de forma cronològica i es donen salts al passat o al futur. En la narrativa audiovisual, el temps que s'utilitza per contar una història és el present. Les accions que es mostren es desenvolupen en aquest moment davant de l'espectador i són percebudes en present. Els guions també s'escriuen en present.

Flashback

El flashback és un recurs d'articulació temporal, un retorn al passat respecte al temps de referència que serveix de referent en el relat. És freqüent que es mostrin a través d'imatges visuals i auditives com si s'estiguessin produint en aquest moment. Hi ha tres tipus de flashback:

Extern: el flashback comença i finalitza abans del temps de referència o present. Tota l'acció succeeix al passat.
Mixt: comença al present, torna al passat per acabar de nou al present.
Intern: comença i finalitza dins del temps de referència. És un passat molt immediat, l'espectador ja sap el que ha passat perquè ho ha vist.

Recursos audiovisuals per introduir un flashback

Apropar-se
Veu en off
Un cartell

El flashback és subjectiu quan es correspon amb el relat d'un personatge i és objectiu quan no es correspon amb el relat de cap personatge.

Tres procediments per articular un flashback subjectiu

A través d'un personatge que es converteix en un narrador intradiegètic.
Per elements diegètics (cartes, llibres).
A través d'un narrador extradiegètic.

Procediments per introduir un flashback

Utilitzar un narrador extradiegètic per articular el salt al passat (mitjançant veu en off, cartells, etc.).
Elements diegètics: personatge (data, record, relat d'un personatge a un altre), canvi de vestuari i ambient, cartes, llibres, màquines del temps, etc.
Elements formals: moviment de càmera (tràveling per apropar-se), transició per encadenat, desenfocament, blanc i negre, congelar la imatge, etc.

Flashforward

El flashforward implica un salt al futur respecte a un temps present que serveix de referència. Perquè sigui un flashforward ha de tenir retorn al present, sinó seria una el·lipsi. És menys freqüent que el flashback.

Com executar-lo

Mitjançant l'ús del llenguatge, un comentari d'un narrador en off.
Mostrant a través d'imatges els esdeveniments futurs que han de venir respecte al temps present de referència.

Preguntes freqüents

Què és un flashback?

És un recurs d'articulació temporal que consisteix en un retorn al passat respecte al temps de referència del relat. Sovint es mostra amb imatges visuals i auditives com si es produís en el moment present.

Quins són els tipus de flashback?

Hi ha tres tipus: extern, quan tota l'acció succeeix abans del present; mixt, quan comença al present, torna al passat i acaba al present; i intern, quan comença i acaba dins del temps de referència.

Què és un flashforward?

És un salt al futur respecte a un temps present de referència. Per ser un flashforward ha de tornar al present; en cas contrari seria una el·lipsi.