L'Organització i les Conseqüències de l'Imperialisme

Organització dels imperis colonials

Els imperis estaven situats a molta distància de les metròpolis. Segons el tipus de poblement, es poden distingir dos tipus de colònies: d'explotació i de poblament. Van ser els britànics (UK) qui van instaurar l'organització:

• Les colònies: No tenien govern propi i depenien de l'administració metropolitana. Generalment, hi manava un governador que establia un govern totalment europeu; predominaven bàsicament en les colònies d'explotació.
• Els dominis: Formaven part de l'Imperi Britànic i corresponien a les colònies de poblament. Els blancs tenien un sistema d'autogovern amb un sistema parlamentari propi; a nivell intern decidien el que volien, però la política exterior es decidia des de la metròpoli.
• Els protectorats: Eren llocs on ja hi havia un govern preexistent; es permetia que s'ocupés de certes qüestions, però els temes importants els decidia la potència colonitzadora.
• Concessions: Eren territoris cedits o lligats a la metròpoli durant un temps determinat.
• Els mandats: Neixen després de la Primera Guerra Mundial com una manera d'administrar els territoris perduts pels vençuts. S'encarregaven els territoris a una potència guanyadora en representació de la Societat de Nacions.

Conseqüències de l'imperialisme

L'imperialisme va suposar canvis molt grans a tots els nivells. Els països actuals del Tercer Món solen ser antics països de l'Àfrica colonitzats i, per tant, sotmesos a l'explotació econòmica.

Conseqüències demogràfiques

Els avenços europeus es van introduir (com ara les vacunes) i això va permetre reduir la mortalitat. Es va produir un excés d'urbanització amb un creixement desorganitzat, fet que va provocar l'aparició de barris marginals a les rodalies de les ciutats i es va trencar l'equilibri entre els recursos alimentaris i la població.

Conseqüències a nivell social

L'estructura social tradicional va quedar desmuntada. Les fronteres dels països són rectes perquè segueixen els meridians i els paral·lels; aquesta partició va tallar pel mig diverses ètnies. Els europeus afavorien algunes ètnies a canvi de fidelitat, les quals treballaven sota l'administració del país. Als fills d'aquestes elits se'ls enviava a Europa a estudiar, on van començar a adoptar idees socialistes; quan tornaven, esdevenien els capdavanters per promulgar la independència del país.

Conseqüències a nivell cultural

Hi van tenir un paper destacat les missions cristianes, ja que van introduir la cultura i la llengua d'Europa i van fer desaparèixer la pròpia. El procés mitjançant el qual una cultura s'imposa a una altra s'anomena aculturació. Va ser més greu a l'Àfrica que a l'Àsia, perquè a l'Àsia hi havia religions més arrelades.