Organització i Funcions de les Províncies a Catalunya i les Vegueries

Províncies

Definició i Règim Jurídic

Una província és un agrupament de municipis limítrofes amb personalitat jurídica pròpia, plena capacitat d'obrar i autonomia per exercir les seves funcions. Actua com a:

• Administració Pública (AAPP) amb entitat local
• Circumscripció electoral
• Forma d'organització de l'Administració de l'Estat
• Determina la jurisdicció de determinats òrgans jurisdiccionals

El règim jurídic de la província es basa en:

• Població: El nombre d'habitants determina el nombre de diputats provincials, diputats o senadors que s'escullen, i té efectes econòmics, com l'aportació de l'Estat.
• Territori: Les 50 províncies espanyoles es van establir al Reial Decret de 1833. Les lleis posteriors han assumit aquesta divisió provincial, tot i que amb modificacions. Les províncies es van crear pensant en les necessitats de l'Estat, no com a entitats locals. Qualsevol alteració dels límits provincials s'ha d'aprovar per Llei Orgànica (LO).
• Organització: El govern i l'administració provincial corresponen a les Diputacions Provincials o a altres corporacions representatives. Existeixen règims provincials especials: les comunitats autònomes uniprovincials, els territoris històrics del País Basc i Navarra, i les Illes.

Òrgans de la Diputació Provincial

• Comissions: La Comissió Especial de Comptes controla la gestió de la Diputació, i la Comissió Informativa prepara les tasques del Ple.
• Ple: Reunió de tots els diputats provincials i el president. És el màxim òrgan de govern de la província.
• President: Escollit pels diputats provincials. És el cap i màxima representació de la província i dirigeix la Diputació.
• Comissió de Govern: Formada pel president i un nombre de diputats que no superi 1/3 del total. Presta assistència al president.
• Vicepresident: Designat pel president. Substitueix el president en cas de malaltia o absència.

Relació Províncies-Vegueries

Hi ha diverses teories sobre la relació entre províncies i vegueries:

• Teoria de la Substitució: Les vegueries substituirien les províncies. El Tribunal Constitucional (TC) ho considera inconstitucional.
• Teoria de la Coexistència: Ambdues coexisteixen. El TC afirma que no és inconstitucional, però hi ha impediments.
• Teoria de la Identificació: Províncies i vegueries són el mateix. El TC planteja problemes sobre la denominació, l'òrgan de govern i el territori.

La vegueria té una doble funció:

• Govern intermunicipal de cooperació local.
• Divisió territorial per a la desconcentració dels serveis de la Generalitat.

Relació Vegueria-Entitat Local i Vegueria-Administració Perifèrica

El Dictamen 11/2010 del Consell de Garanties Estatutàries afirma que l'Estatut prohibeix la dissociació territorial de les dues naturaleses.

Potestad Normativa Local

La Constitució Espanyola no especifica les normes que poden aprovar els municipis. El TC estableix un fonament constitucional basat en l'autonomia local, la Carta Europea d'Autonomia Local i el principi democràtic.

Els límits de la potestat normativa local es defineixen per la normativa local i sectorial, l'Estatut i la Llei de Bases de Règim Local (LBRL).