Organitzacions Internacionals: Característiques, Competències i Sancions

Característiques de les Organitzacions Internacionals

Per identificar una Organització Internacional (OI), cal considerar els següents punts:

1. Són creades per estats.
2. Tenen una base convencional (tractats, no contractes).
3. Disposen d'òrgans permanents: estables, independents dels estats i capaços de prendre decisions.
4. Posseeixen autonomia jurídica (personalitat diferenciada dels estats amb capacitat de ser subjecte de drets i obligacions en nom propi).
5. Tenen competències pròpies (expresses o tàcites).
6. Els seus objectius són els que determinen l'abast de les seves competències.

Classificació de les Organitzacions Internacionals

Segons l'àmbit

• Universal: Tots els estats poden participar.
• Regional: Només estats que pertanyen a una regió determinada (ex. Unió Europea).
• Restringida: Estats amb característiques específiques.

Segons la finalitat

• Generals: Poden tractar qualsevol àmbit.
• Específiques: Tenen un àmbit concret (ex. OIT).

Segons les competències

• Cooperació: Els estats atribueixen competències per fer tractats o convenis que després decidiran si acceptar o no.
• Integració: Els estats transfereixen l'exercici de determinades competències.

Personalitat Jurídica de les Organitzacions Internacionals

Personalitat Jurídica Interna

Es manifesta dins del territori dels estats en què actua. A l'interior dels estats, té un tractament similar al d'un estranger, però amb especificitats: privilegis i immunitats en l'àmbit de les seves competències.

Personalitat Jurídica Internacional

Es basa en la interpretació teleològica que estableix la personalitat internacional implícita quan aquesta és necessària per al compliment dels objectius i finalitats de l'organització. No cal que el tractat estableixi expressament la personalitat jurídica internacional; el fonament pot estar en les competències explícites i implícites i en la pràctica efectiva de l'organització.

Personalitat Jurídica Derivada

És derivada perquè es deriva del tractat o acord constitutiu. No és una personalitat igual a la dels estats, és més limitada. Es deriva de l'acord i és especial o funcional, anant en funció dels objectius atribuïts. És heterogènia perquè és diferent per a cada organització, i no totes les organitzacions internacionals tenen una personalitat jurídica igual.

Característiques de les Competències de les OI (PPIS)

Principi d'especialitat

Les OI són subjectes internacionals derivats i les seves competències es limiten a la satisfacció dels objectius comuns. La seva capacitat d'actuar es limita a complir els objectius comuns establerts en els tractats, per tant, no poden anar més enllà dels objectius establerts.

Principi de subsidiarietat

Les OI només intervindran en la mesura que els objectius no puguin obtenir-se pels estats. L'organització, en totes aquelles competències que no siguin a títol d'exclusivitat, ha de demostrar que aquesta acció no podria assolir-se pels estats.

Principi d'atribució

L'exercici de les competències ha d'estar sempre basat en el tractat constitutiu i justificat en les seves disposicions i derivar-se d'elles.

Tipus de Competències

Segons la manera d'expressar-se

1. Expresses: Explícitament al text del tractat.
2. Implícites: Necessàries per exercir les seves funcions. No estan recollides al text, però són necessàries per a l'exercici de les seves funcions.

Segons la funció

1. Organitzatives: Regulen els òrgans i el seu funcionament.
2. Administratives: Executen les accions encomanades pels òrgans.
3. Jurisdiccionals: Interna i externa. Tribunals interns de l'organització per tenir mecanismes de resolució de conflictes dins l'organització i externa per resoldre conflictes de l'organització i estats.
4. Normatives: Creació de dret.

Competències Normatives

La capacitat de crear normes per part de les OI pot expressar-se de manera:

Interna

La tenen totes les organitzacions:

1. Reglaments interns: Serveixen per a l'autoorganització dels òrgans.
2. Instruccions: Actes obligatoris d'un òrgan superior a un inferior.
3. Recomanacions interorgàniques: Actes no obligatoris d'un òrgan a un altre sense dependència jeràrquica.

Externa

Segons els efectes:

1. Directa: Actes atribuïbles directament a l'OI, només obligaran els estats si els ratifiquen o no.
2. Indirecta: Incidència en l'elaboració d'actes normatius que no són directament atribuïbles.

Competència Normativa Externa Detallada

Decisions obligatòries

Actes obligatoris per al subjecte destinatari en base a la competència de l'òrgan que la dicta. Decisions que pren l'OI i que els estats han de complir.

Recomanacions intersubjectives

Actes normatius no obligatoris d'un òrgan de l'OI a un altre subjecte de dret internacional.

Preparació de tractats i altres instruments internacionals

Elaboració dels textos d'acords internacionals, ja sigui a través dels òrgans ordinaris de l'OI, ja sigui mitjançant la convocatòria d'una conferència internacional.

Efectes de les Recomanacions Intersubjectives

• Efectes directes de caràcter procedimental, però no de fons (notificar el seguiment de la norma, explicar les raons de la no implementació).
• Efectes indirectes per l'acceptació o compliment voluntari per part del subjecte destinatari. L'obligatorietat deriva de l'acte unilateral de l'estat.
• Efectes indirectes per fixar estàndards internacionals i constituir una opinio iuris.

Control i Sanció

Compliment forçós del Dret Internacional Públic (DIP)

És molt limitat perquè: no hi ha jurisdicció obligatòria general i només excepcionalment, i hi ha mesures de coerció institucional. Però hi ha algunes mesures que tenen com a objectiu l'aplicació forçosa: mesures d'autotutela i mesures de reacció col·lectiva.

Tipus de mesures

1. Observació: Control i seguiment per verificar si es respecta o no el dret. És preventiu, actua abans que es produeixi una violació.
2. Reacció: Implica una acció contra l'infractor per tal que rectifiqui la conducta. Actua després que es produeixi una violació.

Dins les mesures de reacció trobem les contramesures

Que són accions d'un estat en contra d'un altre. Poden ser:

• Retorsió: Mesures lícites, però que volen perjudicar l'infractor.
• Represàlia: Il·lícites, però justificades per la infracció anterior. Han d'estar regulades i ser proporcionals.

Requeriment previ

No es poden aplicar primerament, sinó que en un principi s'han d'intentar aplicar per altres vies. De vegades necessiten autorització prèvia.

Reacció institucional

També trobem la reacció institucional: són mesures d'una OI en el marc de les seves competències per restaurar el dret o fer valdre mesures normatives, obligatòries o no.

Sanció Social

Expressió de censura quan s'ha desatès una recomanació o s'ha incomplert lleument una obligació, o manquen les competències per a altres tipus de sanció. Pot ser implícita o explícita.

Poder Disciplinari

Privació o suspensió de drets inherents a la condició de membre. S'aplica una sanció dins la pròpia organització.

Poder de Coerció

Inclou la ruptura de les relacions diplomàtiques i l'aïllament. Sancions econòmiques o, excepcionalment, l'ús de la força. Mesures que impliquen per part de l'organització imposar sancions.