Origen i Característiques de la Prosa Medieval Catalana: Llull i la Norma Cancelleresca

Naixement i Evolució de la Prosa Literària

Durant l'època medieval no hi havia més "norma" que la llatina. És a dir: els qui sabien llegir i escriure, ho feien en llatí, i adaptaven l'alfabet llatí a la fonètica de les diferents llengües romàniques quan escrivien. Els compendis ortogràfics i gramaticals de les llengües modernes no sorgeixen fins als segles XV i XVI.

Per tant, la norma de correcció lingüística l'establia el prestigi d'alguna figura literària inqüestionable, o bé els escrivans que elaboraven documents jurídics i administratius en nom del rei.

La Prosa Cancelleresca i l'Estàndard Idiomàtic

Quan realment la prosa cancelleresca tingué un prestigi tan incontestable com per erigir-se en model d'unificació i de correcció idiomàtica, és a dir, en variant estàndard, fou a partir de la profunda reforma que en féu Pere III, el Cerimoniós, a mitjan segle XIV. Mentrestant, la nostra prosa medieval impressiona per la seua uniformitat gràcies al prestigi de l'obra del nostre primer gran escriptor: Ramon Llull.

Prosa Didàctica, Religiosa i Moralitzant

Durant l'edat mitjana, els temes literaris predominants són Déu (la religió) i el Rei (la nació). Tota la literatura que es fa té com a intenció donar pautes cíviques i religioses de conducta moral.

Motivacions de la Literatura Teocèntrica

Aquesta literatura respon a una societat profundament teocèntrica. Les causes que la motiven inclouen:

• La conversió al cristianisme de musulmans i jueus.
• El control ideològic dels cristians i la lluita contra l'heretgia.
• L'adhesió als grans senyors i al rei.
• El desvetllament de la consciència nacional.

L'activitat cultural i literària gira al voltant dels nuclis religiosos; l'estament religiós ordena la vida quotidiana, influeix en la política, i la religió és la base de l'educació, etc.

Conceptes Clau de la Prosa Medieval

Religiositat, moralització i didactisme són aspectes diferents que se solen donar barrejats en la prosa medieval:

Religiositat

És la presència del sentiment de devoció a la divinitat.

Moralització

És l'orientació de l'opinió i la conducta en favor dels valors ètics, que en l'època medieval es deriven del cristianisme.

Didactisme

En els textos que tractem, és la voluntat de fer entenedors els valors ètics i morals, així com la doctrina religiosa de la qual deriven.