Origen i composició de la Terra: capes i tectònica
La formació de la Terra
La Terra i la resta dels cossos planetaris del sistema solar es van formar a partir del material del disc de gas i pols que girava al voltant del nucli de condensació que va donar lloc al Sol. Les partícules còsmiques que envoltaven l'estel acabat de formar van començar a agregar-se. Aquests agregats xocaven entre si i afegien matèria fins a formar cossos més grans, els planetesimals que, al seu torn, també van col·lidir entre si i van formar els cossos planetaris del sistema solar.
En un principi, el nostre planeta era una petita massa rocosa i a mesura que col·lidien noves partícules va anar augmentant de mida.
La diferenciació en capes
Aquesta massa rocosa sòlida, la prototerra, a causa de la calor generada per l'impacte continu de fragments rocosos, la contracció gravitatòria i la calor despresa per la desintegració radioactiva d'alguns elements, es va escalfar tant que es va arribar a fondre, i així es van organitzar tots els materials del planeta segons la seva densitat.
El ferro fos, més pesant, es va enfonsar cap al centre, i va formar el nucli del planeta. Els materials rocosos, més lleugers, van formar les capes externes de la Terra. Els més densos van quedar a les capes intermèdies i van formar el mantell i els que eren més lleugers van pujar, formant l'escorça.
Les capes de la Terra
Té 3 capes:
- Escorça: és la capa més superficial, la més prima, entre 5 i 10 km (oceans, prima i densa i és més jove), 33 km (continents, gruixuda i lleugera i molt antiga) i fins a 80 km (cadenes muntanyoses).
- Mantell: capa intermèdia (2900 km i 1000/3700 graus). Els 100 primers quilòmetres més superficials són anomenats litosfera. Es diferencien dues regions; el mantell superior (670 km) i el mantell inferior, més dens (2900 km). Al límit mantell-nucli hi ha una capa anomenada capa D (200 km). Malgrat que el mantell és sòlid, es produeixen moviments de masses rocoses de temperatura diferent: el material calent puja, es desplaça horitzontalment i torna a baixar quan es refreda (alguns dels processos geològics que passen a la superfície).
- Nucli: (2900 km), molt densa, pressió i temperatura molt elevades. Format principalment per ferro, però també conté níquel i altres elements com oxigen, sofre i silici. Hi ha dues zones; nucli extern (fluid i es genera el magnetisme) i nucli intern (sòlid).
La tectònica terrestre
Hi ha plaques litosfèriques i plaques tectòniques. Segons el tipus d'escorça que les constitueixen poden ser: oceàniques, continentals o mixtes.
- La dinàmica de plaques és una conseqüència de la pèrdua de calor terrestre. La Terra emet calor cap a l'exterior perquè grans masses de magma calent pugen des del mantell profund. El material del mantell també es desplaça en horitzontal i forma cèl·lules convectives: puja material calent, es desplaça lateralment i arrossega la placa i, quan es refreda, baixa a les zones de subducció.
La gravetat també afecta el moviment de plaques.
El moviment de la litosfera és el responsable principal de la formació del relleu terrestre.