Origen de la consciència moral i valoració de Nietzsche
Origen de la consciència moral i opinió
La genealogia és, literalment, l'acció de rastrejar els orígens familiars per establir un arbre genealògic. Nietzsche la fa servir amb el significat de rastrejar els orígens de determinats conceptes, en bona mesura examinant la història dels canviants significats de les paraules. La seva formació en filologia (l'estudi de les llengües i dels orígens de les paraules) el preparava per rastrejar els significats canviants de les paraules que investiga. L'aplicació del mètode genealògic a La genealogia de la moral té per objecte demostrar que les opinions rebudes sobre les fonts de la moralitat estan equivocades i que, des del punt de vista històric, conceptes com ara la bondat moral, la culpabilitat, la pietat i l'abnegació s'han originat a partir de sentiments rancorosos contra els altres o contra un mateix.
Pot tenir 4 orígens
Pot tenir 4 orígens:
- Origen diví: S'atribueix a alguna entitat divina el fet de l'existència d'aquesta consciència moral, dipositant en l'ésser humà l'espurna de la consciència. Des d'aquesta postura s'estaria defensant el caràcter innat de la consciència moral.
- Origen humà o immanent: No intervé cap agent exterior al propi ésser humà sinó que aquest seria l'únic origen de la consciència moral.
- Origen innat: Es considera que, pel sol fet d'existir, tots els éssers humans posseïm aquesta capacitat des del nostre naixement i per sempre. No obstant això, s'indicarà el possible fons de l'aparició de la consciència moral: d'arrel racional o d'arrel irracional.
- Origen adquirit: La consciència moral s'adquireix gràcies a l'evolució natural o històrica, o al desenvolupament de les relacions socials. Des d'aquest punt de vista:
- Pot no sorgir la consciència moral en algun ésser humà.
- Es pot pensar la possibilitat de consciència moral entre els primats.
Valoració de Nietzsche: arguments a favor i en contra
Nietzsche aposta per un relativisme radical que, segons aquesta interpretació, justificaria qualsevol punt de vista. Així, des de l'aspecte polític o cultural, caldria acceptar posicions terroristes o formes extremistes d'islamisme, que comporten una pèrdua de llibertat i, en particular, una situació de deshumanització de la dona. No obstant això, la defensa d'un relativisme moderat permet un bon criteri del saber i l'obertura al canvi de la vida social i dels costums. L'acceptació d'aquest relativisme moderat afavoreix el debat, la pluralitat de criteris i el consens sobre els fonaments de la vida democràtica.