L'Orígen del Catalanisme Polític: Centralisme, Federalisme i Bases de Manresa
La Crítica al Centralisme Espanyol
La nova Constitució espanyola de l'Estat liberal del segle XIX va definir Espanya com una única nació, amb unes úniques Corts dipositàries de la sobirania nacional. Aquest model establia un estat amb centralització de la política, l'economia, l'administració, els jutjats i les forces militars a Madrid.
Catalunya estava en contra d'aquesta visió centralista, la qual va ser objecte de crítica constant durant tot el segle XIX.
L'Aparició del Federalisme Republicà
A partir de la dècada de 1840, i fruit de les lluites polítiques i socials, va aparèixer el federalisme, estretament lligat al republicanisme. El 1868, amb l'aparició del Partit Republicà Democràtic Federal, el federalisme es va estendre ràpidament.
Aquest partit va tenir una importància destacada a Catalunya i va comptar amb el suport de diversos sectors:
- Part de la burgesia.
- Alguns medis urbans.
- El proletariat industrial (el suport més important).
Pi i Margall i el Pacte Federal de Tortosa
Pi i Margall, el principal promotor del federalisme, defensava que Espanya era una nació. Ell sostenia que l'Estat Federal Espanyol s'havia de formar a partir de la unió de les diferents regions de la península.
L'any 1869, un grup de federals catalans va signar el Pacte Federal de Tortosa, un acord clau per impulsar un Estat federal espanyol que contemplés la sobirania popular i respectés la història de la Corona d'Aragó.
El disseny de l'Estat federal es va concretar durant la Primera República (1873), amb un projecte de Constitució. No obstant això, amb el fracàs de la República i l'inici de l'època de la Restauració, totes les possibilitats d'implementació es van perdre.
El Catalanisme durant la Restauració (1875-1923)
La Lliga de Catalunya i la Defensa del Dret Civil
Amb la Restauració de la monarquia, Catalunya es resistia a perdre els drets que havia aconseguit prèviament i aspirava a obtenir-ne de nous. Durant aquest període, els partits Conservador i Liberal es van alternar en el poder gràcies al falsejament electoral (caciquisme).
Un dels objectius de l'Estat central era la unificació de lleis, la qual cosa implicava que el codi civil propi de cada comarca catalana seria substituït per un codi únic per a tot el país.
Es va formar l'agrupació La Lliga de Catalunya, integrada per figures com Verdaguer i Puig i Cadafalch. Aquesta agrupació lluitava pels interessos de Catalunya des d'una perspectiva totalment conservadora, buscant preservar els seus drets com a catalans.
La Lliga era reticent a l'aprovació del Codi Civil espanyol. Tot i que finalment es va aprovar, el govern central va acceptar modificar el codi, permetent a Catalunya conservar part dels seus drets civils. Aquesta fita es considera la primera victòria del catalanisme polític.
El Catalanisme d'Arrels Tradicionalistes
Durant la implantació de l'Estat liberal, la majoria del clergat català havia donat suport al carlisme, adoptant posicions integristes i antiliberals.
Amb la Restauració, part del clergat va evolucionar, donant suport al liberalisme més conservador. Aquest grup va fundar el setmanari La Veu del Montserrat.
Josep Torras i Bages va defensar un catalanisme d'arrels cristianes. Segons la seva visió, el clergat havia de ser el motor per regenerar la societat catalana, liderant la tasca de cristianitzar el model social menys creient.
La Formació de la Unió Catalanista
La campanya de la Lliga de Catalunya contra el projecte del Codi Civil va evidenciar la necessitat d'una millor organització del moviment catalanista.
Per això es va crear la Unió Catalanista Comarcal, que posteriorment va donar lloc a la Unió Catalanista, formada per representants de totes les comarques.
La Unió va obtenir un gran suport entre la Catalunya rural, els propietaris mitjans, els comerciants, els professionals liberals i els intel·lectuals. L'organització va impulsar la consciència catalanista i l'obtenció d'un ampli autogovern per a Catalunya.
Les Bases de Manresa (1892)
Les Bases de Manresa van ser un programa polític aprovat en una assemblea de la Unió Catalanista celebrada a Manresa. El document, anomenat Bases per a la Constitució Regional Catalana, recollia els principis polítics fonamentals del catalanisme i posava èmfasi en el paper de Catalunya en l'acció política espanyola.
Els punts clau de les Bases incloïen:
- Limitació del poder de l'Estat central, atorgant moltes competències al poder català.
- Proclamació de l'oficialitat de la llengua catalana.
- Els càrrecs públics a Catalunya havien de ser exercits per catalans.
- El servei militar català havia de ser voluntari.