Origen i Evolució de la Vida: Teories i Experiments Clau

Origen de la Vida

• Les teories creacionistes proclamen l'aparició de la vida mitjançant un Déu o una intervenció divina.
• Recolzades per la religió, han tingut molts defensors al llarg de la història i encara són presents (neocreacionisme).
• La teoria de la generació espontània proclama l'aparició de matèria viva a partir de matèria inerta. Ha estat estudiada i recolzada per molts científics al llarg de la història (Aristòtil, Van Helmont, Descartes, Newton...). F. Redi i L. Spallanzani van idear experiments per rebutjar la teoria.
• Finalment, va ser experimentalment rebutjada pel prestigiós L. Pasteur, defensor del creacionisme i contrari a l'evolució.

El conflicte entre vida d'origen diví i vida d'origen natural (abiogènesi) va persistir.

Al 1925, A. Oparin va proposar la idea d'una evolució química a partir dels gasos de l'atmosfera primitiva.

Al 1920, J. Haldane va formular una teoria de l'origen de la vida a partir d'una sopa primitiva: aigües oceàniques intermareals enriquides de matèria orgànica.

Al 1953, H. Urey i S. Miller van dissenyar un experiment basat en les teories anteriors on es va donar la síntesi de molècules orgàniques precursores dels éssers vius.

Al 1960, es van rebutjar les teories anteriors, ja que es creu que el metà i l'amoníac eren minoritaris (llavors no es dona la síntesi de matèria orgànica).

Al 1970, es va proposar una nova teoria de l'origen de la vida basada en les cavitats de roques volcàniques a partir d'erupcions submarines (fonts hidrotermals), on s'alliberen gasos com el metà i l'amoníac.

Altres teories proclamen l'aparició de la vida a partir de molècules orgàniques (o vida cel·lular) arribades per meteorits (exogènesi).

L'astrobiologia és una ciència que barreja astrofísica, biologia i geologia i té com a objectiu l'estudi de la vida a l'Univers.

• En un inici, es marcava la zona d'habitabilitat d'un planeta depenent de la massa de l'estrella que orbita i la distància que el separa.
• Actualment, es marca la zona d'habitabilitat de subsòl, amb una profunditat a partir de la qual es pot trobar vida.