L'origen de la filosofia: del mite al logos i l'ésser humà
L'origen de la filosofia a l'antiga Grècia
La filosofia neix a Grècia, ja que molts dels grecs vivien del comerç. Això els portava a realitzar molts viatges i a conèixer les diferents cultures que hi havia. A partir d'això, ells mateixos ja no sabien si l'única creença sobre els déus era la seva i van haver d'utilitzar més idees perquè poguessin explicar els factors de la naturalesa. Això va produir que els déus ja no fossin vistos de forma brillant i perfecta, sinó que eren percebuts amb defectes i amb més llibertat d'innovació.
El mite i el pas al pensament racional
El mite són relats que intenten interpretar i explicar el món. A part d'això, els pobles contemporanis els feien servir per ensenyar-los a comportar-se adequadament, perquè si no, els déus els castigarien (segons el que es deia). Té un caràcter sistemàtic, la qual cosa vol dir que explica la realitat tal com és (tots els fets i esdeveniments que es produeixen en el món). Els relats tradicionals, en canvi, no estan escrits i es transmeten oralment a través dels poetes.
Característiques del mite
- Els seus personatges eren llegendaris.
- La naturalesa està personificada.
El concepte de Logos
El Logos consisteix en el coneixement racional, intentant conèixer el comportament de la naturalesa a través de la realitat.
Altres conceptes
NADA
L'ésser humà en l'univers
Segons Teilhard de Chardin, l'ésser humà és el centre de l'univers perquè som l'animal més "complex". En canvi, segons Jacques Monod, no som el centre de l'univers perquè creu que nosaltres hem existit per pur atzar.
Sociabilitat: Hobbes vs. Rousseau
Segons Hobbes, l’home no és un ésser sociable per naturalesa, però es veu obligat a viure en societat i a sotmetre’s a l’autoritat per no destruir-se. En canvi, Rousseau diu el contrari que Hobbes, ja que afirma que l'ésser humà és bo per naturalesa.
L'ésser humà com a animal racional
La idea d'"animal racional" la van crear els grecs; abans, el més important era l'ordre i la raó. Per això, molts pensadors comparen l’ésser humà amb un ésser racional. Aristòtil va ser qui creia que els éssers humans s'entrenen mitjançant el que fan dia a dia i que neixen en la naturalesa. Aquests aspectes també els tenien els animals, però es diferenciaven de l'ésser humà perquè aquest té la raó i més capacitat de pensar. Un altre pensador, com ara Pascal, afirmava que tota la naturalesa està per sobre dels humans.
El mite d'Èdip
El mite d'Èdip pretén demostrar el poder inexorable del destí.