L'Origen de la Filosofia Grega: Dels Presocràtics a Sòcrates
L'origen de la filosofia i el pensament presocràtic
En el segle VI aC, la filosofia va néixer al mateix temps que la polis o ciutat-estat grega i paral·lelament al pensament democràtic.
La qüestió sobre la qual els primers filòsofs (els presocràtics) se centraren va ser la pregunta per la natura (physis). Ja no servien les narracions que proporcionava el pensament mític per comprendre l'origen o la formació de l'Univers. Mentre s'interrogaven sobre la naturalesa de les coses, va sorgir la pregunta per l'arjé o principi del qual procedeixen totes les coses. Els diversos filòsofs van elaborar teories successives amb què intentaven establir les seves possibles característiques, és a dir, els possibles atributs de l'ésser. Però, a la vegada, la filosofia es va fer més abstracta i va iniciar un camí en el qual es formulà la pregunta per les condicions de la racionalitat. Els filòsofs van començar a raonar sobre la natura, però a la vegada el seu propi discurs començà a ser objecte de reflexió filosòfica. Així es preguntaren sobre el que es pot dir i el que es
El gir antropològic a l'Atenes de Pèricles
Al segle V aC, la ciutat d'Atenes es va convertir en la polis que reunia més poder polític i econòmic. Pèricles (495-429 aC) va ampliar la democràcia a tots els que posseïen l'estatus de ciutadans i la convertí en la forma de govern en què el poder de la paraula cobrà més importància. Reunits en assemblea a la plaça pública (àgora), els ciutadans debatien els afers de la ciutat sentint-se plenament implicats en la seva gestió i identificant-s'hi. D'aquesta manera, la filosofia va fer un gir antropològic en passar de la investigació natural a la pregunta per l'ésser humà i la seva vida en societat (ètica i política).
En tots els àmbits del saber i de les arts, Atenes va atènyer el seu màxim esplendor cultural i es convertí en centre d'atracció per als intel·lectuals de totes les polis de Grècia. Aquests intel·lectuals nouvinguts, els anomenats sofistes, es van convertir en els primers professionals de l'ensenyament de la filosofia. Posseïdors d'un saber enciclopèdic, oferien aquells coneixements de caràcter humanístic i pràctic que necessitaven els ciutadans per poder intervenir en l'assemblea amb garanties d'èxit.
Oposat a les idees relativistes i convencionalistes sobre l'ètica i la política que defensaven els sofistes, va aparèixer el pensament d'un atenenc carismàtic, Sòcrates, l'objectiu del qual era trobar una definició universalment vàlida del que és bo i just (i també de la resta de valors morals) que servís per guiar la nostra conducta moral i ens assegurés una convi-