Origen i possibilitats del coneixement: Racionalisme vs. Empirisme

Origen i possibilitats del coneixement

1-Quin és l'origen del coneixement? Ha tingut una doble resposta que deriva de la percepció sensible i la raó, que ens poden donar el pensament:

• La primera resposta a l'origen del coneixement és la raó i ha donat lloc a una orientació filosòfica que és el RACIONALISME.
• La segona resposta a l'origen del coneixement es troba a la percepció sensible (dades dels sentits) i ha donat lloc a una orientació filosòfica que és l'EMPIRISME.

2-Quines possibilitats tenim de conèixer? Quins són els límits del coneixement? Ha tingut tres respostes possibles; dos completament oposades i l'altra entremig:

• Defensar que no podem conèixer res, negar la possibilitat de conèixer. L'anomenem ESCEPTICISME.
• Defensa que podem obtenir coneixements absoluts i il·limitats. L'anomenem DOGMATISME.
• Defensa que el coneixement és possible però que no és absolut i per això pensa que el coneixement sempre s'ha de posar a prova. L'anomenem CRITICISME.

Racionalisme

Una orientació filosòfica que defensa que el verdader coneixement té un origen racional, que deriva de la raó. Els racionalistes pensen això perquè creuen que la realitat en ella mateixa té un caràcter racional (la realitat és ordenada i té una base permanent). Els racionalistes l'únic òrgan complet de coneixement és la raó, per això els racionalistes creuen que els sentits tenen un caràcter secundari. Per alguns autors els sentits fins i tot molesten per conèixer i per això pensen que hem d'aïllar-nos dels sentits i hem de concentrar-nos intel·lectualment per conèixer les veritats que ja es troben en la raó i per descobrir-les seguint un procés purament intel·lectual que és lògic i deductiu. Altres autors donen un paper auxiliar als sentits, el que fan és subordinar les dades dels sentits a la raó. Consideren que els sentits són uns elements secundaris que poden ajudar a la raó a conèixer però per si sols no donen coneixement.

Considerem que la raó és la facultat superior del coneixement, perquè és superior a la percepció sensible perquè aquesta és massa particular i el coneixement ha de ser universal. També la raó és superior als sentiments perquè els sentiments són massa subjectius (privats) i el coneixement ha de ser objectiu. També la raó és superior a la imaginació que és massa fantàstica i el coneixement no pot ser fantàstic.

• Percepció sensible → Particular
• Sentiments → Subjectius
• Imaginació → Fantàstica

Els racionalistes, per evitar que al deixar de banda els sentits, la raó quedi desconnectada de la realitat i la raó es quedi sense continguts pels que treballar, per evitar això els racionalistes proposen l'existència del que anomenem coneixements a priori: coneixement que són anteriors i independents de l'experiència, és a dir, un coneixement que ja es troba a la nostra ment abans de fer qualsevol experiència i que, per tant, és el que la fa possible i li donen sentit. Alguns autors al defensar a priori els porta a defensar l'Innatisme: és una concepció del coneixement que defensa que existeixen idees que es troben a la nostra ment des del moment en què naixem, és a dir, que es troben per naturalesa, que per tant, s'en troben abans de l'experiència.