Origen de la vida i evolució
Origen de la vida
Formació de la Terra i l'atmosfera primitiva
L'univers es va formar fa aproximadament 13.400 milions d'anys amb el Big Bang, una gran explosió que va donar origen a tot el que existeix. La Terra es va formar fa uns 5.000 milions d'anys. Els elements que la componen són silicats, oxigen, un nucli metàl·lic, alumini i aigua. El Sol, per la seva banda, està compost principalment d'hidrogen, que es transforma en heli.
L'atmosfera primitiva de la Terra no contenia oxigen i estava formada per diòxid de carboni, nitrogen, diòxid de sofre, àcid clorhídric i vapor d'aigua. Aquest vapor d'aigua, en refredar-se, va caure a la Terra i va formar els mars i oceans.
Teoria d'Oparin i experiment de Miller
La teoria d'Oparin exposa que la vida es va originar al mar a partir de la interacció dels components de l'atmosfera primitiva i l'aigua. Aquesta interacció va transformar substàncies inorgàniques en substàncies orgàniques, com proteïnes i àcids nucleics, propis dels éssers vius.
L'experiment de Miller va simular les condicions de l'atmosfera primitiva en un aparell que reproduïa l'aigua de l'oceà i els gasos presents en aquella atmosfera (diòxid de carboni, metà i amoníac). Miller va extreure tot l'oxigen del muntatge, va fer circular vapor d'aigua per l'aparell i va provocar descàrregues elèctriques on estaven els gasos. Al cap d'un temps, van aparèixer a l'aigua substàncies que formen les proteïnes i els àcids nucleics.
Primeres cèl·lules
Les primeres cèl·lules que van aparèixer van ser les procariotes, que contenen proteïnes i una cadena d'ADN que constituïa la informació genètica. Aquestes cèl·lules van donar lloc als bacteris, que s'alimenten per mitjà de la fotosíntesi. La fotosíntesi consisteix en consumir diòxid de carboni i alliberar oxigen. L'oxigen a l'atmosfera va aparèixer gràcies a l'activitat dels bacteris primitius que realitzaven la fotosíntesi.
Les cèl·lules eucariotes van aparèixer per l'evolució de les cèl·lules procariotes.
Els cinc regnes dels éssers vius
- Procariotes: les primeres cèl·lules que no tenen nucli (ADN i proteïnes).
- Protoctists: cèl·lules eucariotes amb nucli (nucli i proteïnes).
- Fongs: eucariotes amb cloroplasts i paret cel·lular (ni vegetals ni animals).
- Vegetals: eucariotes amb paret cel·lular, nucli i cloroplasts.
- Animals: eucariotes sense paret cel·lular ni cloroplasts.
L'evolució
Proves de l'evolució
- Paleontològiques: estudien els fòssils i la comparació de les espècies extingides i actuals, cosa que permet veure les similituds i diferències i demostrar el canvi en el temps.
- Biogeogràfiques: estudien les similituds i diferències de la fauna segons la localització geogràfica. Els organismes són més semblants com més a prop estiguin.
- Anatòmiques: estudien els òrgans de diferents espècies, tant per l'estructura com per la funció. Es distingeixen els òrgans homòlegs (ala de ratpenat, ala de tauró, ala d'ocell) i els òrgans anàlegs (ales d'aus i insectes).
- Embriològiques: estudien el desenvolupament embrionari dels animals. En les fases inicials, els embrions són més semblants com més propers són els animals, cosa que indica que han tingut un antecessor comú (el peix i el pollastre, el porc i l'ésser humà).
- Biomoleculars: comparen proteïnes i àcids nucleics d'espècies diferents. Com més semblants són dos organismes, més coincidències existeixen en les molècules que els formen.
Què és l'evolució?
L'evolució és el conjunt de canvis que s'han esdevingut i que s'esdevenen en les característiques de les espècies d'éssers vius al llarg del temps.