Origen de la vida: teoria de la generació espontània i coacervats
Teoria de la generació espontània:
1) Va introduir brou (caldo) en un matràs de coll llarg i estret. 2) Va escalfar el coll del matràs fins a corbar-lo en forma de coll de cigne, i va deixar l’extrem obert. 3) Va bullir el brou per matar qualsevol forma. 4) Va deixar que es refredés. Va entrar-hi aire, però no es van dipositar microorganismes al brou.
Si el matràs es mantenia vertical, no hi havia contaminació al brou. Però si l’inclinava fins a posar en contacte el brou amb l’obertura del coll, es produïa la contaminació microbiana del brou.
L’origen de la vida a partir dels coacervats:
Coacervats: formades per un embolcall i un medi intern.
Formació dels coacervats: 1) atreu les molècules d’aigua pròximes formant una capa de molècules d’aigua adherides. 2) Es poden atreure i compartir les seves capes d’aigua i originar una capa d’aigua més àmplia que separaria el medi intern de l’exterior.
Teoria d’Oparin: com es va poder passar de la matèria inorgànica a l’orgànica.
Síntesi experimental de matèria orgànica senzilla:
Com es van formar les biomolècules: Miller va introduir en un matràs esfèric els gasos que construïen l’atmosfera primitiva, i els va sotmetre durant una setmana a descàrregues elèctriques. Va mantenir el recipient a una temperatura pròxima a la de l’ebullició de l’aigua. Posteriorment va comprovar que havien aparegut molècules orgàniques senzilles (glúcids, àcids grassos i aminoàcids).
Hipòtesis actuals sobre l’origen de la vida: primera unitat autònoma viva o protobiont (formacions de molècules orgàniques que van evolucionar en els primers éssers vius)
Primera cèl·lula procariota: procés ràpid entre 200 i 500 milions d’anys. Fins que va aparèixer, la terra només tenia bacteris
Primera cèl·lula eucariota: viuen a l’aigua, es mengen, les més grans a les més petites quan se l’ha menjat l’ataca i la destrueix. Quan una cèl·lula eucariota es menja a una altra, s’han donat compte de que fa molt bé el catabolisme, per tant no la destrueix perquè li beneficia aportant-li energia química sense que ella mateixa hagi de produir.